Lieder per a qualsevol veu i piano
D 531 Op. 7 Nº 3
Der Tod und das Mädchen/La Mort i la donzella
Any 1817 febrer
Primera publicació 1821
En clau de re menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Matthias Claudius (1740–1815)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per el comte Ludwig Széchényi von Sarvári-Felsö-Vidék
Tracta del rapte de Proserpina en mans de Plutó.
Quan els tres fills de Cronos es van dividir l’univers, a Plutó li va tocar el regne subterrani, convertint-se en el sinistre Rei dels Morts. El seu nom feia por i la seva justícia feia tremolar als homes. Sempre ocupat en rebre les ànimes que Mercuri conduïa fins a la seva porta, només va pujar una vegada a la superfície de la Terra, i va ser el dia que va voler que al seu tron sense llum hi hagués també una reina.
La preciosa nimfa Prosèrpina (filla de Ceres i Júpiter) es trobava amb les seves germanes a una pradera de violetes. De cop i volta, del volcà Etna va aparèixer l’enorme carruatge de Plutó tirat per quatre cavalls negres. El déu dels morts va saltar del carro i va atrapar per la força a la nimfa, la va pujar al carruatge i va fer avançar veloçment l’esquadra cap al regne dels inferns. Abans de desaparèixer, Prosèrpina va llançar un crit de terror que va ser escoltat per la seva mare, que va córrer a la Terra per ajudar-la. Durant nou dies i nou nits Ceres va recórrer inútilment valls i muntanyes sense trobar a la seva filla enlloc.
Diana i Apol·lo van descobrir que Prosèrpina estava al regne dels morts i li van comunicar a la seva mare. Ella, trencada pel dolor, va aïllar-se en una solitària cabanya prop d’Eleusis. Immediatament, les llavors van deixar de germinar, els arbres van deixar de donar fruits i els camps es van tornar estèrils. Júpiter, preocupat, va enviar Iris perquè convencés a Ceres que havia de tornar (amb la seva presència) a fecundar la Terra. Tot i així, la deessa va assegurar que la Terra no donaria ni una espiga fins que no tornés a veure la seva filla. El déu dels déus no va tenir més remei que conjurar a Plutó perquè accedís que Prosèrpina passés la meitat de l’any a la Terra amb la seva mare. El déu de l’inframón va accedir i la nimfa va retrobar-se amb la seva mare. Immediatament, tota la terra va tornar a treure flors i els arbres van tornar a donar fruits.
Des d’aleshores, tots els anys Prosèrpina passa mig any al Tàrtar amb Plutó (durant la tardor i hivern) i mig a la Terra amb Ceres (durant la primavera i l’estiu)
Der Tod und das Mädchen
Das Mädchen
Vorüber, ach vorüber,
Geh wilder Knochenmann!
Ich bin noch jung, geh Lieber
Und rühre mich nicht an.
Der Tod
Gib deine Hand, du schön und zart Gebild,
Bin Freund, und komme nicht zu strafen.
Sei gutes Muts! ich bin nicht wild,
Sollst sanft in meinen Armen schlafen!
La Mort i la donzella
La Donzella
Passa de llarg! Ai, passa de llarg!
Ves-te’n ferotge esquelet!
Encara soc jove, ves-te’n estimada!
I no em toquis.
La Mort:
Dóna’m la teva mà, tu, formosa i delicada criatura!
Soc la teva amiga i no vinc pas a castigar-te.
Tingues coratge! Jo no soc ferotge,
dormiràs dolçament als meus braços!