Lieder per a soprano i piano
D 528
Arieta – La pastorella al prato
Any 1817 gener
Primera publicació 1872
En clau de sol major
Indicació de temps.- Larghetto
Llibretista.- Carlo Goldoni (1707-1793)
Llenguatge.- Italià
Per a soprano i piano
Període Romàntic
Aquesta és la segona adaptació de Schubert del petit poema de Goldoni. La primera (D513) és un quartet encantador i poc exigent per a veus d’homes, amb els adients detalls canònics a les paraules “cantando in liberta”. El text està extret del llibret de l’òpera II filosofo di campagna de Carlo Goldoni (la setzena escena, ni més ni menys, de l’acte II), on és l’estrofa final d’una ària cantada pel personatge Lena. Tot el llibret havia estat adaptat com una òpera de Galuppi. Pot ser temptador imaginar que Schubert, lliure dels cordons de Salieri, va trobar el text per ell mateix, però gairebé segur que encara estava veient el seu mestre italià en el moment que va escriure el quartet. Podem deduir això del fet que un company de classe, Karl Freiherr von Doblhoff, també va composar el poema com a quartet vocal i el va publicar (amb una dedicatòria a Salieri) el 1820. Deutsch data provisionalment el quartet el 1817, cosa que faria que el vincle de Schubert amb Salieri fos molt més prolongat del que generalment es suposa a partir d’altres indicis dels documents. Sabem que la deliciosa arieta solista que hi ha aquí va ser composta el 1817, però potser el quartet, en pace Deutsch, data d’una època anterior. El sorprenent és que l’ària solista té un sabor i un estil infinitament més italià; és com si el compositor l’hagués abordat amb un esperit de pastitx i paròdia (definitivament no permès per Salieri), però en el procés s’hagi detingut en la creació de la melodia prou temps per enamorar-se’n. En aquest conflicte de Prater contra Prato es defineix l’ambivalència de Schubert envers l’estil musical que tant amenaçava les seves pròpies perspectives com a compositor d’òperes alemanyes, però que en última instància no podia ressentir ni odiar realment. La línia vocal ricament ornada de La Pastorella recorda els embelliments afegits a algunes de les cançons de Schubert pel cantant Vogl, un artista prou antiquat per ornar tota la seva música en un estil italià (de vegades ridícul) del segle XVIII. És discutible si Schubert va aprovar aquestes addicions o si simplement les va permetre per complaure una cantant de la tercera edat que, per altra banda, admirava molt. Les proves apunten a aquesta última opció.
La pastorella al prato
Italià
La pastorella al prato
Contenta se ne va,
Coll’agnellino al lato
Cantando in libertà.
Se l’innocente amore
Gradisce il suo pastore
La bella pastorella
Contenta ognor sarà.
Alemany
Die Schäferin auf der Weide
Geht zufrieden einher
Mit einem Schäfchen an der Seite,
Singend in Freiheit.
Wenn ihre unschuldige Liebe
Ihrem Schäfer willkommen ist,
Wird die schöne Schäferin
Allzeit glücklich sein.
Català
La pastoreta a la prada
se’n va contenta,
amb l’anyell al costat
i cantant en llibertat.
Si l’innocent amor
és grat al seu pastor
la bella pastora
estarà sempre contenta.