FRANZ PETER SCHUBERT D 525

Lieder per a baix i piano

D 525 Op. 21 Nº 3 

Wie Ulfru fischt/Com l’Ulfru pesca


Any 1817 gener ambdues versions
Primera publicació 1970 (Primera versió)
1823 (Segona versió)
En clau de re menor ambdues
Indicació de temps.- 1 cançó (2 versions):
Etwas bewegt (Alguna cosa es mou) (Primera versió)
Mässig (Moderat) (Segona versió)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a baix i pianoPeríode Romàntic
Dedicatòria per a Dem Dichter

Wie Ulfru fischt (Com peix Ulfru) (D. 525) de juny de 1823 pot no semblar el títol més prometedor per a un poema o una cançó. Però el poeta Johann Mayrhofer va ser un mestre en agafar les coses més senzilles de la vida i veure la foscor i la desesperació darrere d’elles. I així passa amb el pobre Ulfru: reflexiona que les tempestes de la vida destrueixen aquells a terra dels quals els peixos es burlen en la seguretat de la seva llar aquàtica. I per acabar, l’Ulfru no pesca ni un peix: no és molt bon pescador. Schubert posa estròficament el poema de tres versos de Mayrhofer amb una música que llisca ambiguament entre major i menor però que acaba de manera pessimista en menor. La melodia vocal és senzilla però trista; l’acompanyament és fàcil però trist, el ritme és lleuger però pesat. Wie Ulfru fischt no és una de les cançons “dark night of the soul” de Schubert i Mayrhofer , però sí que sona a la profunditat de la desesperació.

James Leonard

Wie Ulfru fischt

Der Angel zuckt, die Rute bebt,
Doch leicht fährt sie heraus.
Ihr eigensinngen Nixen gebt
Dem Fischer keinen Schmaus.
Was frommet ihm sein kluger Sinn,
Die Fische baumeln spottend hin,
Er steht am Ufer festgebannt,
Kann nicht ins Wasser, ihn hält das Land.

Die glatte Fläche kräuselt sich,
Vom Schuppenvolk bewegt,
Das seine Glieder wonniglich
In sichern Fluten regt.
Forellen zappeln hin und ella,
Doch bleibt des Fischers Angel leer,
Sie fühlen, was die Freiheit ist,
Fruchtlos ist Fischers alte List.

Die Erde ist gewaltig schön,
Doch sicher ist sie nicht.
Es senden Stürme Eiseshöhn,
Der Hagel und der Frost zerbricht
Mit einem Schlage, einem Druck,
Das goldne Korn, der Rosen Schmuck.
Den Fischlein unterm weichen Dach,
Kein Sturm folgt ihnen vom Lande nach.

Com l’Ulfru pesca

La canya fa estrebades, l’esquer oscil·la
però surt lleuger sense res.
Vosaltres, esperits aquàtics, no doneu
cap tiberi per al pescador.
El seu esperit sagaç no li serveix,
els peixos balandregen amb caire burleta
i ell resta plantat a la riba,
no pot anar dins l’aigua, la terra el reté.

La superfície llisa s’encrespa,
agitada pel banc de criatures escatoses
que alegrement belluguen llurs cossos
en el segur resguard de les aigües.
Les truites van d’un costat a l’altre
però cap d’elles mossega l’esquer,
perceben el que és la llibertat,
inútils els vells trucs del pescador.

La terra és poderosament bella
però no és pas segura.
Des de les altures glacials, les tempestes
envien calamarsades i glaçades
que amb una batzegada, una empenta,
destrueixen el blat daurat, l’esplendor de les roses;
als petits peixos, sota llur teulada mollenca,
cap tempesta de la terra els pot atènyer.

La vida de Schubert va ser de pensament interior, espiritual, i poques vegades s’expressava amb paraules, però diria que gairebé íntegrament amb música. Fins i tot amb els seus íntims era tímid i poc comunicatiu… Schubert gairebé sempre passava les hores d’oci que se’ns permetia a la sala de música, i en general sol. Fins i tot en les passejades que els alumnes feien junts, la majoria es mantenia separat, caminant pensatiu amb els ulls abaixats i amb les mans a l’esquena, tamborant amb els dits (com si fossin tecles), completament absorbit en el seu propi pensament.