FRANZ PETER SCHUBERT D 521

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 521

Jagdlied/Cançó de cacera


Any 1817 gener
Primera publicació 1830
En clau de fa major
Indicació de temps.- Feurig (Ardent)
Llibretista.- Friedrich Ludwig Zacharias Werner (1768-1823)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Si no fos per la decisió de Diabelli d’afegir aquesta cançó a Die Nacht, no tindria cap mena de notorietat, ja que és força típica de la música alegre que Schubert sovint escrivia per a un cor d’homes. La lletra està extreta del primer acte de Wanda, Königin der Sarmaten (1810) de Werner, on un cor de cavallers i genets comença a cantar. Hi ha alguns canvis de tonalitat agradables, inusuals per a música de gresca d’aquest tipus.

Tot i que Zacharias Werner va ser el poeta de només tres cançons de Schubert, va ser una figura central del moviment romàntic, especialment com a dramaturg. Va ser famós com a escriptor de drames històrics com Martí Luter i Die Söhne des Thales i 24 de febrer, la influent Schicksaltragödie, la popularitat de la qual va ser un equivalent a la moda de les macabres pel·lícules de Divendres Tretze en el nostre temps. Werner va viatjar molt, es va convertir al catolicisme en una visita a Roma i més tard va ser ordenat. Naturalment, va rescindir l’elogi fúnebre de Luter que figurava a la seva obra anterior. Schubert l’hauria conegut per la seva reputació de predicador de moda a la catedral de Sant Esteve de Viena.

Graham Johnson

Jagdlied

Trarah! trarah! Wir kehren daheim,
Wir bringen die Beute der Jagd.
Es sinket die Nacht,
Drum halten wir Wacht,
Das Licht hat über das Dunkel Macht!
Trarah, trarah, auf, auf!
Das Feuer angefacht!

Trarah! trarah! Wir zechen im Kreis;
Wir spotten des Dunkels der Nacht!
Des Menschen Macht,
In freudiger Pracht,
Die Qual verhöhnet, des Todes lacht!
Trarah, trarah, auf, auf!
Die Glut ist angefacht!

Cançó de cacera

Tararí, tararí! Tornem a casa,
portem el botí de la cacera!
Cau la nit,
i per això estem alerta;
la llum té poder sobre la foscúria!
Tararí, tararí! Vinga, vinga!
El foc està encès!

Tararí, tararí! Remullem la gola en cercle;
ens burlem de la foscor, de la nit!
El poder de l’home,
en joiosa esplendor,
fa escarni del dolor, se’n riu de la mort!
Tararí, tararí! Vinga, vinga!
El foc està encès! 

Franz Peter Schubert

“Quan totes les esperances del reconeixement o honor són distants, quan la puresa del cor resol el dolor de la ment, quan tothom sembla caminar cegament; només aquí s’entén la passió”.