Lieder per a soprano i piano
D 510
Ària Vedi quanto adoro/Mira com t’adoro
Any 1816 (Desembre)? (Primera i segona versió)
1816 Desembre (Tercera i quarta versió)
Primera publicació 1999 (Primera- Segona i Tercera versió)
1895 (Quarta versió)
En clau de mi bemoll major/Fa menor totes les versions
Indicació de temps.- Recitatiu – Andantino con moto (Primera versió)
Recitatiu – Andante moto (Segona versió)
Andante – Recitatiu – Allegro affettuoso (Tercera i quarta versió
Llibretista.- Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi (1698 – 1782), és Pietro Metastasio (1698-1782)
Llenguatge.- Italià
Per a soprano i piano
Període Romàntic
El text està extret de *Didone abbandonata*, un llibret d’òpera de Metastasio de longitud completa del 1724. Aquesta ària arriba al final d’una escena on la reina de Cartago, després d’un llarg diàleg amb Enees, li suplica que es quedi amb ella malgrat la seva decisió de marxar. El manuscrit sembla haver estat revisat i modificat per Salieri, tot i que les memòries d’Anton Stadler indiquen que Schubert va ser alumne del mestre italià del 1812 al 1814, i que “es diu que Salieri va declarar que no hi havia res més que li pogués ensenyar”. Potser Schubert tenia una raó especial per tornar a visitar el seu antic mentor, i John Reed suggereix que potser estava buscant una cita en un teatre d’òpera, i que aquesta peça podria haver estat concebuda com una mena de targeta de visita musical amb canya de pescar. Schubert sabia que els seus possibles ocupadors, funcionaris del teatre d’òpera esbiaixats a favor de la música italiana, no estaven interessats en els seus nous descobriments en la música alemanya. El 1816 ja havia escrit moltes obres mestres en la seva pròpia llengua, però hauria continuat respectant les credencials de Salieri com a mestre de la prosòdia i l’estil italians. El que tots els comentaristes han passat per alt, però, és l’homenatge de Schubert a un altre dels seus grans predecessors. La mateixa paraula “abbandonata” té fortes ressonàncies d’una altra princesa abandonada, i les paraules “misera abbandonata” que utilitza per descriure’s a si mateixa: Arianna a Naxos de Haydn. Per a Schubert, aquest era un exemple d’un altre gran compositor de parla alemanya que escrivia una cantata amb acompanyament de piano en italià un quart de segle abans. Com sol passar amb Schubert, les ressonàncies i al·lusions més poderoses entre la seva obra i la d’altres compositors tenen a veure amb la tonalitat. La peça de Haydn, és cert, és molt més llarga, subdividida en diverses àries i recitatius, però igual que Didone abbandonata, comença amb un majestuós recitatiu stromentato en mi bemoll i acaba amb una invectiva apassionada en fa menor. En aquesta última secció en particular, és difícil de creure que Schubert no tingués la música panteixant i ofegant de Haydn al cap com a model. L’excitació rítmica es genera per mitjans molt similars, i tot i que les paraules de Dido estan destinades a persuadir i suplicar a Enees en contrast amb les malediccions llançades contra el bàrbar traïdor Teseu, acaben sonant extremadament enfadades en la mateixa vena. Això té alguna cosa a veure amb el rang imperios i descoratjador de la línia vocal de Schubert. Tota la peça té un aire presumiblement intencionat i antiquat: els trins inicials a la part del piano, la cadència vocal, la secció central en relatiu major que porta de nou al da capo. L’Arianna a Naxos de Haydn ha estat durant molt de temps una de les cançons preferides per a les mezzosopranos per obrir recitals. La cantata de Schubert mai ha aconseguit la mateixa popularitat entre les sopranos, però, si es tria el tipus de cantant adequat, demana que s’interpreti amb més freqüència.
Graham Johnson
Vedi quanto adoro ingrato
Italià
Vedi quanto t’adoro ancora, ingrato.
Con un tuo sguardo solo
Mi togli ogni difesa, e mi disarmi.
Ed hai cor di tradirmi? E puoi lasciarmi?
Ah! non lasciarmi, no,
Bell’ idol mio:
Di chi mi fiderò,
Se tu m’inganni?
Di vita mancherei
Nel dirti addio;
Chè viver non potrei
Fra tanti affanni.
Alemany
Sieh, wie sehr ich Dich noch immer anbete, Undankbarer!
Mit einem einzigen Blick
Nimmst Du mir jeden Schutz und entwaffnest mich.
Und Du hast das Herz, mich zu verraten? Und mich dann zu verlassen?
Ah! Verlasse mich nicht, nein,
Mein schöner Geliebter:
Wem soll ich vertrauen
Wenn Du mich betrügst?
Mein Leben würde vergehen,
Wenn ich Dir Lebewohl sagte,
Ich könnte nicht leben
Mit solchen Schmerzen.
Mira com t’adoro
Mira com t’adoro encara, ingrat,
només amb un esguard teu
em prens totes les defenses i em desarmes.
I tens el cor de trair-me? I després deixar-me?
Ai! No em deixis, no,
bell ídol meu:
de qui em refiaré,
si tu m’enganyes?
La vida em mancarà
al dir-te adéu;
car no podré viure
amb tanta aflicció.