Lieder per a qualsevol veu i piano
D 497 Op. 98 Nº1
An die Nachtigall/Al Rossinyol
Any 1816 novembre
Primera publicació 1829
En clau de sol major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Matthias Claudius (Asmus) (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és sens dubte una de les millors cançons de 1816; la brevetat, l’equilibri clàssic i la contenció estan impregnats d’una sèrie d’insinuacions dolorosament belles de l’època romàntica. És en sol major, però de la manera més poc convencional comença en la seva subdominant, do major. Aquest recurs ja havia estat provat per Schubert un any abans a la composició de Stoll An die Geliebte. De fet, li va agradar tant l’inici d’aquesta cançó que sense cap mena de vergonya pren prestat de si mateix, una cosa que estava lluny de la seva pràctica habitual.
L’inici és tot innocència, commovedora però continguda com correspon a una cançó de bressol silenciosa. És com si la cantant no pogués suportar despertar el seu estimat i hagués canviat tímidament a una tonalitat remota, allunyada de la brillantor de sol major, per calmar els seus somnis. És molt menys una descarada que la noia espanyola d’In dem Schatten meiner Locken de Wolf, una cançó amb un escenari superficialment similar. La vivacitat entra a la música just abans del cant del rossinyol (i les paraules “und ich kann fröhlich sein und scherzen”), però la vivacitat del petit interludi de piano amb el cant dels ocells s’hauria de temperar pel sentit de l’ocasió de l’acompanyant: el rossinyol és un ocell petit. El canvi sobtat a sol menor i una successió de re repetits a la línia vocal de “Nachtigall, ach!” és simplement esgarrifós malgrat (potser a causa de) l’alternança provada i fiable d’harmonies tòniques i dominants. Però ara la meravella s’acumula sobre la meravella. L’efecte d’un sol agut harmonitzat en mi bemoll per a la paraula “Amor” és prou extraordinari; el que ha guanyat al compositor molts admiradors servils és la manera com aquesta música es fon de nou en la segona inversió de sol major durant la nota alta mantinguda, que després obre el camí a un bell descens a la tònica en posició fonamental a la paraula “wach”. Un d’aquests devots de Schubert va ser Hugo Wolf, les cançons del qual, de silenciosa admiració religiosa i evocacions tímides i exquisides de la natura, deuen molt a les lliçons d’aquesta obra mestra. Gràcies a una cançó com An die Nachtigall, la influència de Wagner en la producció de Wolf va ser contrarestada i refinada per un ressò de la simplicitat schubertiana.
Graham Johnson
An die Nachtigall
Er liegt und schläft an meinem Herzen,
Mein guter Schutzgeist sang ihn ein;
Und ich kann frölich seyn und scherzen,
Kann jeder Blum’ und jedes Blatts mich freun.
Nachtigall, Nachtigall, ach!
Sing mir den Amor nicht wach!
Al Rossinyol
Ell jau i dorm al meu cor,
el meu bon esperit protector ha cantat per a ell;
i jo puc estar joiós i plaguejar
i em puc delectar de cada flor, de cada fulla.
Oh rossinyol, rossinyol,
no em despertis l’amor amb el teu cant!