Lieder per a qualsevol veu i piano
D 495
Abendlied der Fürstin/Cançó de vesprada de la princesa
Any 1816 novembre
Primera publicació 1868
En clau de fa major
Indicació de temps.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Es critica un lied de Schubert amb una vacil·lació comprensible. No només va escriure les cançons més grans en llengua alemanya ( Schumann , Brahms i Wolf ), sinó que també va escriure més cançons i més grans cançons que gairebé qualsevol altre compositor. Tot i això, si hi ha una obra completament decebedora entre les cançons de Schubert , és la seva adaptació de l’Abendlied der Fürstin (La cançó de la nit de la princesa) (D. 495) del seu amic Johann Mayrhofer . Tot i que comença i acaba com una agradable cançó de bressol pastoral en fa major i compàs de 6/8, sembla que alguna cosa va malament a la tercera de les quatre estrofes de la cançó. Al vers “Però de sobte el desperta el tro”, la suau cançó de bressol de Schubert es converteix literalment en una tempesta beethoveniana , ja que la música gairebé cita l’últim moviment de la Sonata Patètica de Beethoven . Aquesta pintura d’escena musical força òbvia no només és melodramàtica en el pitjor sentit de la paraula, sinó que destrueix la unitat de la cançó. El retorn de la cançó de bressol a la quarta estrofa sembla incongruent i completament fora de lloc.
Tan a prop d’escriure una cançó completament dolenta com Schubert va estar mai.
James Leonard
Abendlied der Fürstin
Der Abend rötet nun das Tal,
Mild schimmert Hesperus.
Die Buchen stehen still zumal,
Und leiser rauscht der Fluß.
Die Wolken segeln goldbesäumt
Am klaren Firmament;
Das Herz, es schwelgt, das Herz, es träumt,
Von Erdenqual getrennt.
Am grünem Hügel hingestreckt,
Schlaft wohl der Jäger ein –
Doch plötzlich ihn der Donner weckt,
Und Blitze zischen drein.
Wo bist du, heilig Abendrot,
Wo, sanfter Hesperus?
So wandelt denn in Schmerz und Not
Sich jeglicher Genuß
Cançó de vesprada de la princesa
Adés el capvespre enrogeix la vall,
Hèsper resplendeix lleugerament.
Els faigs estan tots en silenci
i fluixet mormola el rierol.
Els núvols, ribetejats d’or,
voleien en el cel clar;
el cor es delecta, el cor somia,
apartat dels afanys terrenals.
Estirat al verd tossal,
el caçador està a punt d’adormir-se
però, de sobte, el desperta un tro
i el xiular dels llampecs.
On ets tu, gloriosa vermellor del capvespre,
on ets tu, benigne Hèsper ?
Així, en angoixa i dolor,
tots els plaers es transformen.