Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 478 Op. 12
3 Gesänge des Harfners
Any 1816 Setembre (1primera versió)
1822? (2a versió i versió modificada)
(D.478/1: 2 versions i una segona versió modificada)
(D.478/2: 3 configuracions i una tercera configuració modificada)
(D.478/3: 2 versions i una segona versió modificada)
Primera Versió
1. Harfenspieler I (Segona configuració – 1a versió) Langsam (Lentament)
2a. Harfenspieler III (Primera configuració) Klagend (Lamentosament)
2b. Harfenspieler III (Segona configuració) Etwas geschwind (Una mica ràpid)
3. Harfenspieler II (Primera versió) Mässig (Moderat)
Segona versió
Harfenspieler I (Segona configuració) Sehr langsam (Molt lent)
Harfenspieler III (Terecera configuració) Langsam (Lentament)
Harfenspieler II (Segona versió) Mässig, in gehender Bewegung (Moderat, en moviment caminant)
Versió modificada
Harfenspieler I (Segona configuració- segona versió modificada) Sehr langsam (Molt lent)
Harfenspieler III (3a configuració modificada) Langsam (Lentament
Harfenspieler II (2a versió modificada) Mässig, in gehender Bewegung (Moderat, en moviment caminant)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832) de Wilhelm Meister (segona novel·la de Johann Wolfgang von Goethe)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Deu mesos després de muntar per primera vegada “Wer sich der Einsamkeit ergibt” (Qui es lliura a la solitud), Schubert va tornar a recórrer al poema del llibre dos, capítol 12 de la novel·la de Goethe Wilhelm Meisters Lahrjahre. En aquest moment de la novel·la, l’heroi ha anat a visitar el misteriós i tràgic vell conegut com el Harper a la seva habitació de les golfes i l’escolta cantar aquesta cançó acompanyat de la seva arpa. Tot i que no explica res en particular sobre el terrible crim i el terrible destí del Harper, sí que descriu, amb una claredat espantosa, la condició comuna de la humanitat que pateix. Els dos escenaris de la cançó de l’Harper són en la menor, la clau per a la soledat i l’alienació de Schubert . En ambdues versions, l’esquema modulador implica el pas de la tònica al submediant i de nou; i en ambdues versions, l’acompanyament del piano emula adequadament el so d’una arpa picada o rasgada. Però on el primer escenari (D. 325) havia estat més o menys estròfic, la segona versió (D. 478, núm. 1) està totalment composta. Després d’una breu però esgarrifosa seqüència d’acords dissonants, el primer dels tres versos de Goethe s’estableix com una melodia angoixada construïda al voltant de la tríada tònica marcada per tres fermates. Després de la tercera fermata, el segon vers curt comença en el submediant, però ràpidament torna cromàticament a la tònica del tercer vers. Schubert estableix el tercer vers de Goethe en dues seccions contínues. La primera amb una melodia que s’arrossegue lentament que plana entre la tònica menor i la submediant. El segon repeteix els tres versos finals del poema en una melodia que s’arrossegueix cada cop més avall en el rang del vocalista per a les paraules “Ah, quan estic solament a la tomba”, seguides de les cançons només fortissimo esclat per les paraules “allà (el dolor i el sofriment del Harper) em deixaran en pau”. Una cançó realment trencada i desgarradora, “Wer sich der Einsamkeit ergibt” és un dels més grans himnes de Schubert a la solitud.
James Leonard
Harfenspieler I
An die Thüren will ich schleichen
N. Burgmüller
An die Thüren will ich schleichen,
[Still]1 und sittsam will ich stehn;
[Fromme]2 Hand wird Nahrung reichen;
Und ich werde weiter gehn.
Jeder wird sich glücklich scheinen,
Wenn mein Bild vor ihm erscheint;
Eine Thräne wird er weinen,
Und ich weiß nicht was er weint.
(1 Schubert (first version): “Fromm”
2 Goethe (1795 edition): “Frommer”)
Vull anar d’esquitllada de porta en…
Vull anar d’esquitllada de porta en porta,
mantenint-me silenciós i discret,
una mà pietosa em donarà menjar
i jo seguiré el meu camí.
Tothom semblarà content
de veure el meu semblant,
vessaran una llàgrima
i no sabré per què ploren.
Harfenspieler I
F. Schubert, H. Wolf
Wer sich der Einsamkeit ergibt
Wer sich der Einsamkeit ergibt
Ach! der ist bald allein,
Ein jeder lebt, ein jeder liebt,
Und läßt ihn seiner [Pein]1.
Ja, laßt mich meiner [Qual]2!
Und kann ich nur einmal
Recht einsam seyn,
Dann bin ich nicht allein.
Es schleicht ein Liebender lauschend [sacht]3!
Ob seine Freundin allein?
So überschleicht bei Tag und Nacht
Mich Einsamen die Pein,
Mich Einsamen die Qual.
Ach werd ich erst einmal
Einsam im Grabe seyn,
[Da]4 läßt [sie]5 mich allein!
(1 Schubert (D.325): “Qual”
2 Schubert (D.325): “Pein”
3 Schubert (D.478/2, first version): “ach”
4 Zelter: “Dann”
5 Schubert (autograph of D.325): “ihr”
El que s’abandona a la soledat
El que s’abandona a la soledat,
ai, ben aviat es trobarà sol;
tothom viu, tothom estima
i el deixen sol amb la seva pena.
Sí! Deixeu-me amb el meu turment!
I si puc, per una vegada,
restar del tot solitari,
llavors no estaré sol.
Un amant s’apropa de puntetes parant l’orella,
està sola la seva estimada?
Així s’apropen dia i nit
a mi, solitari, la pena,
a mi, solitari, el turment.
Ai, quan finalment estaré
solitari a la tomba,
llavors ella em deixarà sol!
Harfenspieler II D 479
An die Thüren will ich schleichen
F. Schubert, H. Wolf, K.
An die Thüren will ich schleichen,
[Still]1 und sittsam will ich stehn;
[Fromme]2 Hand wird Nahrung reichen;
Und ich werde weiter gehn.
Jeder wird sich glücklich scheinen,
Wenn mein Bild vor ihm erscheint;
Eine Thräne wird er weinen,
Und ich weiß nicht was er weint.
(1 Schubert (first version): “Fromm”
2 Goethe (1795 edition): “Frommer”)
Vull anar d’esquitllada de porta en…
Vull anar d’esquitllada de porta en porta,
mantenint-me silenciós i discret,
una mà pietosa em donarà menjar
i jo seguiré el meu camí.
Tothom semblarà content
de veure el meu semblant,
vessaran una llàgrima
i no sabré per què ploren.
Harfenspieler II
Wer nie sein Brod mit Thränen aß
N. Burgmüller
Wer nie sein Brod [mit]1 Thränen aß,
Wer [nie die kummervollen Nächte]2
Auf seinem [Bette]3 weinend saß,
Der kennt euch nicht, ihr himmlischen Mächte!
Ihr führt ins Leben uns hinein,
Ihr laßt den Armen schuldig werden,
Dann überlaßt ihr ihn der Pein:
Denn alle Schuld rächt sich auf Erden.
(1 Lachner: “in”
2 Lachner: “nicht die kummervollen Nächte, wer nicht in kummervollen Nächten”
3 Droste-Hülshoff: “Lager”)
Qui mai ha menjat el seu pa amb…
Qui mai ha menjat el seu pa amb llàgrimes,
qui mai ha passat nits d’aflicció
assegut al seu llit plorant,
no us coneix a vosaltres, poders celestials.
Vosaltres ens guieu per la vida,
feu que els mísers siguin culpables
i després l’abandoneu a la seva pena:
car totes les culpes s’han de pagar a la terra.
Harfenspieler III D 480
F. Schubert, H. Wolf
Wer nie sein Brod [mit]1 Thränen aß,
Wer [nie die kummervollen Nächte]2
Auf seinem [Bette]3 weinend saß,
Der kennt euch nicht, ihr himmlischen Mächte!
Ihr führt ins Leben uns hinein,
Ihr laßt den Armen schuldig werden,
Dann überlaßt ihr ihn der Pein:
Denn alle Schuld rächt sich auf Erden.
(1 Lachner: “in”
2 Lachner: “nicht die kummervollen Nächte, wer nicht in kummervollen Nächten”
3 Droste-Hülshoff: “Lager”)
Qui mai ha menjat el seu pa amb…
L’arpista
Qui mai ha menjat el seu pa amb llàgrimes,
qui mai ha passat nits d’aflicció
assegut al seu llit plorant,
no us coneix a vosaltres, poders celestials.
Vosaltres ens guieu per la vida,
feu que els mísers siguin culpables
i després l’abandoneu a la seva pena:
car totes les culpes s’han de pagar a la terra.