Lieder per a qualsevol veu i piano
D 458
Aus Diego Manazares/On erres tu a través de les ombres…
Any 1816
Primera publicació 1872
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Etwas bewegt (Alguna cosa es mou)
Llibretista.- Ernestine von Krosigk (1767-1843)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El text prové de la novel·la “Diego Manzanares” d’Ernestine von Krosigk, publicada el 1805, on el poema és cantat pel personatge d’Almerine. Aquest poema ha estat sovint atribuït erròniament a Franz Xaver Freiherr von Schlechta, i els noms han estat mal transcrits com “Ilmerine” i “Diego Manazares”.
Aus Diego Manazares
Wo irrst du durch einsame Schatten der Nacht,
Wo bist du, mein Leben, mein Glück?
Schon sind die Gestirne der Nacht
Aus tauenden Wolken erwacht,
Und ach der Geliebte kehrt noch nicht zurück!
Sei, schönster der Sterne, dem Liebenden hold,
Geleit ihn mit freundlichem Strahl!
Hier seufz ich und harre noch sein,
Ich seufze verlassen, allein,
Und noch rausche kein Wandeln durchs schweigende Tal!
Was flüsterst du quälende Ahnung mir denn;
Ach, dass ich sein Herz wohl verlor?
Er könnte vergessen den Bund,
Den oft mir so zärtlich sein Mund
In seligen Stunden der Liebe beschwor?
On erres tu a través de les ombres…
On vagis per les ombres solitàries de la nit,
On ets, la meva vida, la meva felicitat?
Ja són les estrelles de la nit
Despertat dels núvols que es desglaven,
I ai, l’estimat encara no ha tornat!
Sigues, la més bella de les estrelles, amable amb l’amant,
Guia’l amb un raig amigable!
Aquí sospiro i encara l’espero,
Sospir abandonat, sol,
I encara no hi ha pressa de passos per la vall silenciosa!
Què m’estàs xiuxiuejant, premonició turmentadora?
Oh, que probablement vaig perdre el cor?
Podria oblidar l’aliança,
La seva boca és sovint tan tendra
En hores feliços d’amor?
Franz Schubert