Lieder per a qualsevol veu i piano
D 457 Op. 44
An die untergehende Sonne/Al sol ponent
Any 1816 el esborrany , acabat 1817
Primera publicació 1827
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Langsam
Llibretista.- Ludwig Gotthard Kosegarten (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta cançó de la posta de sol ha estat tractada injustament pels comentaristes, en particular per Fischer-Dieskau, que el 1976 fa ressò gairebé paraula per paraula de la resposta tèbia de Richard Capell del 1928. John Reed és més amable i l’anomena un “híbrid fascinant”. Ningú sembla donar a la cançó el mèrit de la seva grandesa especial, suavitzada, al final del dia, amb gratitud per la bondat i la bellesa del món. El somriure schubertià inquietant que acompanya familiarment l’acceptació filosòfica de l’inevitable (i què hi ha més inevitable que la posta de sol diària?) sembla impregnar aquesta cançó: està banyada per la càlida resplendor d’una línia vocal que, malgrat totes les seves exigències, respira un aire de plenitud i repòs.
An die untergehende Sonne
Sonne du sinkst!
Sonne du sinkst!
Sink’ in Frieden, o Sonne!
Still und ruhig ist deines Scheidens Gang,
Rührend und feyerlich deines Scheidens Schweigen.
Wehmuth lächelt dein freundliches Auge;
Thränen entträufeln den goldenen Wimpern;
Segnungen strömst du der duftenden Erde.
Immer tiefer,
Immer leiser,
Immer ernster und feyerlicher
Sinkst du den Aether hinab!
Sonne du sinkst!
Sonne du sinkst!
Sink’ in Frieden, o Sonne!
Es segnen die Völker,
Es säuseln die Lüfte,
Es räuchern die dampfenden Wiesen dir nach;
Winde durchrieseln dein lockiges Haar;
Wogen kühlen die brennende Wange;
Weit auf thut sich dein Wasserbett –
Ruh’ in Frieden!
Schlummr’ in Wonne!
Die Nachtigall flötet dir Schlummergesang.
Sonne du sinkst!
Sonne du sinkst!
Sink’ in Frieden, o Sonne!
Al sol ponent
Sol ponent!
Sol ponent!
Vés en pau a la posta, oh sol!
Silent i tranquil és el curs de la teva partença,
corprenedor i solemne el silenci de la teva partença.
La melangia somriu en els ulls amicals;
de les teves àuries pestanyes cauen les llàgrimes;
damunt la flairosa terra hi vesses benediccions.
Sempre més profundament,
sempre més suaument,
sempre més formal i solemnement
t’enfonses cap a baix en l’èter!
Sol ponent!
Sol ponent!
Vés en pau a la posta, oh sol!
Els pobles et beneeixen,
l’oreig xiuxiueja,
les prades vaporoses fumegen al teu pas;
els vents s’infiltren en els teus cabells plens de rínxols;
les onades refresquen les teves galtes ardents;
ample es desclou et teu llit d’aigua –
Reposa en pau!
Dorm amb delit!
El rossinyol et refila una cançó de bressol.
Sol ponent!
Sol ponent!
Vés en pau a la posta, oh sol!