Lieder per a qualsevol veu i piano
D 456
Das Heimweh/Nostàlgia
Any 1816
Primera publicació 1887
En clau de fa major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Theodor Hell (pseudònim de Karl Gottfried Winkler, 1775-1856)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El Sehnsucht (anhel) és possiblement l’emoció romàntica alemanya per excel·lència. Des de Schubert fins a Wagner , un anhel inefable i insaciable és pràcticament la qualitat definidora d’algunes de les seves millors músiques. Les cançons de Schubert estan impregnades d’anhel: anhel d’amor, d’amistat, de pau, de mort, de cel i, en la seva composició estròfica de Das Heimweh (Anhel de llar) (D. 456) de Theodor Hell , de llar.
La cançó de Schubert comença amb una introducció al piano que en si mateixa és plena d’anhel; l’intens cromatisme d’aquests quatre compassos es perden i estan sols en el món tonal i busquen el camí a casa. La melodia vocal elegantment fluixa és l’encarnació d’un viatger cansat i esgotat. Tot i que la majoria de les composicions estròfiques de Schubert posen a prova la paciència de l’oient en virtut de repetir la mateixa música una vegada i una altra, el seu Das Heimweh és tan desoladorament bell que sis versos amb prou feines semblen suficients.
James Leonard
Das Heimweh
Oft in einsam stillen Stunden
Hab’ ich ein Gefühl empfunden
Unerklärlich, wunderbar,
Das wie Sehnsucht nach der Ferne,
Hoch hinauf in bessre Sterne,
Wie ein leises Ahnen war.
Jetzt, wo von der Heimath Frieden
Ich so lang schon abgeschieden
Und in weiter Fremde bin,
Fühlt ein ähnlich heißes Sehnen
Unter sanften Wehmuthsthränen
Tief bewegt mein inn’rer Sinn.
Wenn in Stunden sel’ger Weihe
Sich der frühern Wonnen Reihe
Dunkel wär’ mein Geist bewußt;
Wenn sich neue Sinne fänden,
Die das Höhere verständen
In der tiefbewegten Brust?
Nostàlgia
Sovint, tot sol en hores tranquil·les
he tingut un sentiment
inexplicable, meravellós,
que era com una enyorança de la llunyania,
allà dalt en una estrella propícia,
i com un subtil averany.
Ara, on de la pau de la pàtria,
des de fa tant temps estic allunyat,
en un país estranger,
sento el mateix fervent enyor,
entre tendres llàgrimes de nostàlgia
que commouen profundament el meu esperit.