Lieder per a qualsevol veu i piano
D 449
Der gute Hirt/El bon pastor
Any 1816
Primera publicació 1872
En clau de mi major
Indicació de temps.- Vertrauensvoll (De confiança)
Llibretista.- Johann Peter Uz (1720-1796)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Versió original i modificada
La tonalitat de mi major sovint s’associa a Schubert amb alegria i innocència. Tot en aquesta música és luxosament tranquil, sense cap rastre de voluptat; la música està inusualment marcada com a “Vertrauensvoll”, amb confiança. Té una qualitat casolana que suggereix un acompanyament d’harmònium i una interpretació en una reunió d’oració. És una peça complementària a l’obra en què Schubert donaria expressió definitiva al seu estil seràfic fluid de tresell, Der 23. Psalm (en la traducció de l’avi de Felix Mendelssohn, Moisès) per a veus de dones del desembre de 1820. L’altra composició uzbeka de Schubert de l’època (Gott im Frühlinge, D448) també és en mi major i també és un himne de lloança a Déu en la seva manifestació primaveral. Aquesta petita joia es va incloure al llibre de disset cançons que Schubert va fer el 1816 per a l’aniversari de la seva estimada Therese Grob, i és molt probable que Der gute Hirt també fos escrit tenint en compte la seva veu i el seu comportament.
Der gute Hirt
Was sorgest du? Sey stille, meine Seele!
Denn Gott ist ein getreuer Hirt,
Der mir, auch wenn ich mich nicht quäle,
Nichts mangeln lassen wird.
Er weidet mich auf bluhmenreicher Aue,
Und führt mich frischen Wassern zu,
Und bringet mich, im kühlen Thaue,
Zur sichern Abendruh.
Er hört nicht auf, mich liebreich zu beschirmen,
Im Schatten vor des Tages Glut,
In seinem Schooße vor den Stürmen
Und schwarzer Bosheit Wuth.
Auch wenn er mich durch finstre Thäler leiten,
Mich durch die Wüste führen wird,
Will ich nichts fürchten! Mir zu Seiten
Geht dieser treue Hirt.
Ich aber will ihn preisen und ihm danken!
Ich halt an meinem Hirten fest;
Und mein Vertrauen soll nicht wanken,
Wenn alles mich verläßt.
El bon pastor
Per què t’angoixes? Estigues tranquil·la, ànima meva!
Car Déu és un bon pastor
que, encara que jo no em turmenti,
no deixarà que res em manqui.
Em porta a pasturar a prades florides,
i em guia vers les aigües fresques
i, en la frescor de la rosada, em mena
a un segur repòs nocturn.
Amorosament, no cessa mai de protegir-me,
a l’ombra, de la xardor del dia,
a la seva falda, de les tempestes
i del negre furor de la maldat.
I encara que em conduís a través de valls fosques,
i em portés pel mig del desert,
no tindria por! Car al meu costat
aniria aquest fidel pastor.
Jo vull però lloar-lo i donar-li gràcies!
Jo em recolzo al meu pastor,
i la meva fe no flaquejarà
encara que ho perdi tot.