FRANZ PETER SCHUBERT D 439

Partsong per a cor mixt i piano

D 439

An die Sonne/Al sol


Any 1816 juny
Primera publicació 1872
En clau de fa major
Indicació de temps.- Adagio moto
Llibretista.- Johann Peter Uz (1720–1796)
Llenguatge.- Alemany
Quartet per a soprano, contralt, tenor, baix i piano
Període Romàntic

En comparació amb el quartet per a veus d’homes (TTBB), el quartet per a soprano, alt, tenor i baix és una espècie schubertiana més rara. Des de principis de la seva carrera, Schubert havia compost per a aquesta formació música religiosa amb orquestra, però els quartets amb acompanyament de piano per a veus mixtes eren una altra cosa. A la Viena de Metternich, les dones no es barrejaven tan lliurement en companyia masculina, especialment en llocs de reunió públics i hostals. Per tant, no és estrany que una vetllada de cant de quartet a l’època de Schubert fos en gran part un afer masculí, una nit de festa de solters. Aquesta camaraderia va seguir sent una forta tradició a Viena i a altres llocs, però no tenia res a veure amb la vida familiar i la creació musical al saló. Anys més tard, els quartets vocals de Schumann i Brahms reflectien la domesticitat de classe mitjana d’una època més acollidora; l’amor conjugal és el tema del cicle Minnespiel de Schumann, i els Liebeslieder Walzer de Brahms van ser de moda entre la burgesia culta de Viena. Hi ha alguna cosa en aquesta música que suggereix una combinació de melodia schubertiana amb la comoditat de la vida de finals del segle XIX.

An die Sonne

O Sonne, Königinn der Welt,
Die unser dunkles Rund erhellt,
In lichter Majestät;
Erhabnes Wunder einer Hand,
Die jene Himmel ausgespannt,
Und Sterne hingesät!

Noch heute seh ich deinen Glanz:
Mir lacht in ihrem Bluhmenkranz
Noch heute die Natur.
Der Vögel buntgefiedert Heer
Singt morgen mir vielleicht nicht mehr,
Im Wald und auf der Flur.

Ich fühle, daß ich sterblich bin!
Mein Leben welkt, wie Gras, dahin,
Wie ein verschmachtend Laub.
Wer weiß, wie unerwartet bald
Des höchsten Wort an mich erschallt:
Komm wieder in den Staub!

Al sol

Oh sol, rei del món,
que il·lumines la nostra fosca esfera,
amb lluminosa majestat;
meravella sublim d’una mà
que ha expandit aquest cel
i l’ha sembrat d’estrelles!

Avui puc veure encara la teva brillantor:
em somriu, en la seva garlanda de flors,
avui encara la natura.
la munió d’ocells d’acolorit plomatge
potser demà ja no cantarà per a mi
al boscatge i als camps.

Sento que jo sóc mortal!
La meva vida es marceix com l’herba,
com un fullatge que decau.
Qui sap si aviat la inesperada
paraula del Totpoderós ressonarà per a mi:
“Retorna a la pols!”

És una música impulsada per una intensitat ardent, per una gana i una nostàlgia malenconiosa i lacerant, que surten totalment de dins.