FRANZ PETER SCHUBERT D 436

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 436

Klage/Plany a la lluna


Any 1816
Primera publicació 1850
En clau de re menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Ludwig Christoph Heinrich Hölty (1748–1776)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Klage an den Mond (Lament a la Lluna) (D. 436) de 1816 comença com una petita i encantadora cançó estròfica: en el càlid i melodiós ternari de fa major de la primera estrofa, el cantant canta un himne a la lluna, la companya de la seva feliç joventut. Després d’un dolç i flexible petit interludi de piano, la segona estrofa comença com la primera, però es va allargant gradualment a mesura que la lluna contempla les infeliços llàgrimes del cantant. I sense cap interludi de piano, la tercera estrofa passa a re menor i a un ternari lentament oscil·lant mentre el cantant prediu la seva pròpia mort imminent. En tres versos curts, el poema ha passat del passat a través del present al futur, i la música de Schubert l’ha seguit des d’una alegre atmosfera estròfica fins a una trista atmosfera composta.

Klage an den Mond (Lament a la Lluna) (D. 436) de 1816 comença com una petita i encantadora cançó estròfica: en el càlid i melodiós ternari de fa major de la primera estrofa, el cantant canta un himne a la lluna, la companya de la seva feliç joventut. Després d’un dolç i flexible petit interludi de piano, la segona estrofa comença com la primera, però es va allargant gradualment a mesura que la lluna contempla les infeliços llàgrimes del cantant. I sense cap interludi de piano, la tercera estrofa passa a re menor i a un ternari lentament oscil·lant mentre el cantant prediu la seva pròpia mort imminent. En tres versos curts, el poema ha passat del passat a través del present al futur, i la música de Schubert l’ha seguit des d’una alegre atmosfera estròfica fins a una trista atmosfera composta.

James Leonard

Klage 

Dein Silber schien
Durch Eichengrün,
Das Kühlung gab,
Auf mich herab,
O Mond, und lachte Ruh
Mir frohen Knaben zu.

Wenn itzt dein Licht
Durch’s Fenster bricht,
Lacht’s keine Ruh
Mir Jüngling zu,
Sieht’s meine Wange blass,
Mein Auge tränennass.

Bald lieber Freund,
Ach, bald bescheint
Dein Silberschein
Den Leichenstein,
Der meine Asche birgt,
Des Jünglings Asche birgt.

Plany a la lluna

La teva llum d’argent brillava
a través la verdor dels roures,
donant frescor
que davallava sobre meu,
oh lluna, i somreia serenor
a mi, joiós minyó

Ara, quan la teva llum
entra per la finestra,
no somriu serenor
a mi, jove fadrí,
veu les meves pàl·lides galtes
i els meus ulls plens de llàgrimes.

Aviat, estimada amiga,
ai! aviat la teva llum d’argent
il·luminarà
la làpida
que cobrirà les meves cendres,
les cendres d’un jovencell.

És estrany que Schubert, el menys gregariament jovial dels grans compositors vienesos, fos l’únic que hi va néixer.