Lieder per a qualsevol veu i piano
D 418
Stimme der Liebe/La veu de l’amor
Any 1816 – 29 abril
Primera publicació 1895
En clau de do major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Mateix text D 187
La primera versió de 1815 (volum 7) és una delícia melòdica amb la seva suau elegància mozartiana, però aquí tenim una passió molt més evident. Capell qualifica aquesta cançó de “plàcida”, cosa que pot aplicar-se a la primera versió però no a aquesta reelaboració del text. S’assembla, a la pàgina impresa, a la lletania reflexiva de Nähe des Geliebten de Goethe (volum 1), i la gran passió interior que alimenta aquesta cançó, estrofa per estrofa, fins a una emoció cada cop més extasiada, també pulsa a través de Stimme der Liebe: sentim l’exuberància de la natura en moviment. Schubert inventa un acompanyament que s’adapta magníficament a moltes idees del poema. En primer lloc, el seu progrés ondulant (impossible per al cantant si és massa lent) transmet l’èxtasi del conjunt, però també és apropiat per al cant dels grills, que palpiten amb la vitalitat d’una nit d’estiu, de manera més imprudent que a la cançó mesurada i casolana de Der Einsame. A la segona estrofa, la idea de xiuxiueig i soroll també pot ser captada pel piano (amb un canvi de dinàmica, és clar), i la idea dels passos lleugers de “Zephyrtritt” va igualment bé amb els ritmes del piano. John Reed té raó en assenyalar que aquest acompanyament es va convertir en un clixé en la cançó del segle XIX, però aquí s’utilitza amb una frescor totalment convincent. Si hi afegim una línia vocal generosa i oberta amb una seqüència meravellosa (començant amb la senyorial visió general d’Hesperus) de re menor a la menor, resposta per un pas de do menor a sol major, tenim una pàgina de Schubert absolutament inimitable.
Stimme der Liebe
Abendgewölke schweben hell
Am bepurpurten Himmel;
Hesperus schaut mit Liebesblick
Durch den blühenden Lindenhain,
Und sein prophetisches Trauerlied
Zirpt im Kraute das Heimchen!
Freuden der Liebe harren dein!
Flüstern leise die Winde;
Freuden der Liebe harren dein!
Tönt die Kehle der Nachtigall;
Hoch von dem Sternengewölb’ herab
Hallt mir die Stimme der Liebe!
Aus der Platanen Labyrinth
Wandelt Laura, die Holde!
Blumen entsprießen dem Zephyrtritt,
Und wie Sphärengesangeston
Bebt von den Rosen der Lippe mir
Süße Stimme der Liebe!
La veu de l’amor
Núvols de capvespre suren lluminosos
al cel color de porpra;
Hèsper, amb esguard amorós, aguaita
a través del bosc de til·lers florits,
i el profètic cant planyívol del grill
se sent entre les herbes!
El goig de l’amor t’espera!
Xiuxiuegen suaument els vents;
el goig de l’amor t’espera!
Canta la gola del rossinyol;
A dalt, des de la volta dels estels,
ressona cap a baix la veu de l’amor!
Del laberint de plàtans
apareix Laura, l’encisadora!
Brosten flors al pas del zèfir
i, com un cant celestial,
dels llavis de les roses m’arriba
la veu tremolosa i dolça de l’amor!