Lieder per a qualsevol veu i piano
D 415
Klage/Plany
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de sol major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
No importa el que pensi ningú, no importa com se senti ningú, el món és bonic i la vida és bona. Aquest, en qualsevol cas, és el missatge del poema “Klage” (Lament) de Friedrich von Matthisson . En ell, el poeta reconeix la bellesa i la bondat, però confessa que aquestes coses ja no l’emocionen des que la seva amant se n’ha anat. Aquesta noció poètica està incrustada en un poema de dues estrofes en què cadascun dels versos està dividit en dues meitats: un començament alegre i un final trist. Però, si bé això pot ser eficaç com a estratègia poètica, és difícil fer una cançó convincent que comenci feliçment però acabi tristament. Alguns crítics dirien que l’arranjament de “Klage” de Schubert de l’abril de 1816 falla per aquesta mateixa raó: l’inici extàtic de ternari en do major amb una melodia vocal aèria que s’eleva per sobre dels tresells palpitants del piano dóna pas a un tancament de compàs comú en la menor amb una melodia vocal més fosca per sobre d’un grapat d’acords austers al piano. Altres crítics lloen la cançó per l’honestedat de les seves emocions i la fidelitat de la seva arranjament.
James Leonard
Klage
Die Sonne steigt, die Sonne sinkt,
Des Mondes Wechselscheibe blinkt,
Des Aethers Blau durchwebt mit Glanz
Der Sterne goldner Reihentanz:
Doch es durchströmt der Sonne Licht,
Des Mondes lächelndes Gesicht,
Der Sterne Reigen, still und hehr,
Mit Hochgefühl dies Herz nicht mehr!
Die Wiese blüht, der Büsche Grün
Ertönt von Frühlingsmelodien,
Es wallt der Bach im Abendstral
Hinab ins hainumkränzte Thal:
Doch es erhebt der Haine Lied,
Die Au, die tausendfarbig blüht,
Der Erlenbach im Abendlicht
Wie vormals meine Seele nicht!
O Schmerz! wenn unsrer Jugend Freund
Des Abschieds bittre Zähre weint!
So trifft beim frohen Erntemahl
Des Landmanns Dach ein Wetterstral!
Plany
El sol surt, el sol es pon,
el disc canviant de la lluna resplendeix,
el blau de l’èter s’entrellaça amb l’esclat
de l’àuria dansa dels estels:
però ni la llum del sol,
ni el rostre somrient de la lluna,
ni la dansa dels estels, silent i sublim,
ja no omplen aquest cor amb entusiasme!
La prada floreix, el verd del matossar
ressona amb melodies primaverals,
el rierol borbolla a la llum del capvespre,
cap a baix, vers la vall coronada de boscatges:
però el cant dels boscos,
la prada que floreix amb mil colors,
el rierol entre la verneda a la llum del capvespre,
ja no enalteixen la meva ànima com abans!