Lieder per a qualsevol veu i piano
D 414
Geist der Liebe/L’esperit de l’amor
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de sol major
Indicació de temps.- Ruhig, zart (Tranquil, amable)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una altra cançoneta encantadora, delicada i mozartiana. La melodia del principi (“Der Abend schleiert Flur und Hain”) és gairebé infantil; a la seva òpera Die Bürgschaft (també del 1816), Schubert la va utilitzar per al Romanç d’Anna, que descriu la recerca d’una mare pel seu fill. La seqüència següent (“in traulich holde Dämmrung ein”) augmenta la impressió de rima infantil. Tanmateix, tota sospita de banalitat s’esvaeix amb el que segueix quan la melodia s’embarca en una expedició harmònica purament schubertiana. La melodia modula en Re (“at ‘hell flimt, wo gold’ne Wölkchen ziehn'”) i torna a Sol al següent compàs abans que la línia vocal estigui coronada per una successió de semicorxeres que reten homenatge al “Liebeskönigin” amb una mà (i una tessitura) assenyalant les estrelles del cel seguida d’una reverència cortesana que escombra el terra amb la seva galanteria. Com assenyala Reed, la cançó està relacionada en tonalitat i simplicitat popular amb Heidenröslein sense aconseguir la memorabilitat d’aquesta obra mestra. Però a Schubert, òbviament, li va agradar prou el poema com per tornar-lo a utilitzar sis anys més tard per a la composició de cor masculí a quatre parts D747.
Geist der Liebe
Der Abend schleiert Flur und Hain
In traulichholde Dämmrung ein;
Hell flimmt, wo goldne Wölkchen ziehn,
Der Stern der Liebeskönigin.
Die Wogenfluth hallt Schlummerklang,
Die Bäume lispeln Abendsang;
Der Wiese Gras umgaukelt lind
Mit Sylphenkuß der Frühlingswind.
Der Geist der Liebe wirkt und strebt,
Wo nur ein Puls der Schöpfung bebt;
Im Strom, wo Wog’ in Woge fließt,
Im Hain, wo Blatt an Blatt sich schließt.
O Geist der Liebe! führe du
Dem Jüngling die Erkorne zu!
Ein Minneblick der Trauten hellt
Mit Himmelsglanz die Erdenwelt!
L’esperit de l’amor
El capvespre envela els camps i els boscos
en un entranyable, encisador crepuscle;
clar llampurneja, allà on passen núvols daurats,
l’estel de la reina de l’amor.
La marejada ressona amb una cadència somnolent,
els arbres xiuxiuegen el cant del capvespre;
el vent de primavera, amb besades de sílfide,
sacseja suaument l’herba de la prada.
L’esperit de l’amor actua i malda,
allà on solament un pols de la creació palpita;
en el corrent, on l’onada segueix una altra onada,
al boscatge, on una fulla s’ajunta amb una altra fulla.
Oh esperit de l’amor! Condueix
el jovencell vers la seva escollida!
Un esguard amorós de l’estimada il·lumina,
amb un esclat celestial, el món terrenal.