Lieder per a qualsevol veu i piano
D 401
Winterlied/Cançó d’hivern
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de la menor
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Ludwig Christoph Heinrich Hölty (1748–1776)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El 13 de maig de 1816, Schubert va compondre cançons estròfiques amb la música de Frühlingslied (Cançó de primavera) i Winterlied (Cançó d’hivern) (D. 401) de Ludwig Hölty . La primera és una evocació brillant i gloriosa de la primavera; la segona és una evocació desoladora i estèril de l’hivern. A Winterlied, Schubert va escriure en la seva tonalitat melangiosa preferida, la menor, però, com correspon a una cançó estròfica, no alterna la tònica menor amb la tònica major com havia fet en altres cançons en la menor, sinó que es manté fidel a la tònica menor fins al final de la tercera i última estrofa. La melodia vocal, en ternari, plana com un fantasma sobre la tercera menor i la cinquena, mentre que l’acompanyament de piano perfila la tríada de tònica menor en tresells congelats. La combinació dóna com a resultat un dels paisatges hivernals més freds de Schubert abans del Winterreise.
James Leonard
Winterlied
Keine Blumen blühn;
Nur das Wintergrün
Blickt durch Silberhüllen;
Nur das Fenster füllen
Blümchen rot und weiß,
Aufgeblüht aus Eis.
Ach, kein Vogelsang
Tönt mit frohem Klang;
Nur die Winterweise
Jener kleinen Meise,
Die am Fenster schwirrt,
Und um Futter girrt.
Minne flieht den Hain,
Wo die Vögelein
Sonst im grünen Schatten
Ihre Nester hatten;
Minne flieht den Hain,
Kehrt ins Zimmer ein.
Kalter Januar,
Hier werd’ ich fürwahr
Unter Minnespielen
Deinen Frost nicht fühlen!
Walte immerdar,
Kalter Januar!
Cançó d’hivern
No floreix cap flor,
només el verd de l’hivern
mira a través de l’embolcall d’argent;
sols la finestra està plena
de flors vermelles i blanques
que han florit fora del gel.
Ai! Cap cant d’ocells
ressona amb un to joiós;
només el refilet hivernal
d’aqueixa petita mallerenga
que aleteja a la finestra
i parrupa demanant menjar.
L’amor fuig del boscatge
on els ocellets
antany, en ombres verdejants,
tenien llurs nius;
l’amor fuig del boscatge
i s’allotja a la cambra.
Fred gener,
aquí, en veritat,
enmig de jocs d’amor,
no patiré les teves glaçades!
Regna per sempre,
fred gener!