Lieder per a qualsevol veu i piano
D 395 Op. posth. 111 Nº 2
Lebensmelodien/Melodies de la vida
Any 1816 març
Primera publicació 1829
En clau de sol major
Indicació de temps.- Mässig, ruhig (Moderat, tranquil)
Llibretista.- August Wilhelm Schlegel (1767-1845)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquest és l’únic poema d’August von Schlegel compost per Schubert que s’assembla a Abendröte, l’obra del germà petit del poeta. Les fantasioses evocacions d’August del cant del cigne, l’àguila i els coloms daten del 1797, l’any del naixement de Schubert, i són profètiques del cicle de Friedrich von Schlegel on animals, humans, arbres, rius i muntanyes canten “moltes cançons amb una sola veu” (vegeu la cançó Abendröte), tots parlant de les seves diferents característiques naturals, totes formant part d’un vast pla universal. Aquestes són les melodies de la vida, amagades a la majoria de la gent però audibles per a “aquell que escolta en secret” (vegeu Die Gebüsche). La pràctica d’atribuir sentiments humans als animals i altres éssers vius no humans com els arbres i les flors va ser anomenada “la fal·làcia patètica” per Ruskin a mitjans del segle XIX. No hi ha dubte, però, que aquí els Schlegel utilitzaven la natura com a metàfora seriosa per tal de fer un comentari sobre les bogeries de la humanitat en comparació amb la innocència i la gràcia del món natural. El comportament animal era una reprimenda per als humans que es podien imaginar per sobre de la seva posició. Cada espècie té una raó de ser i l’ordre natural de les coses s’il·lustra en la inevitabilitat del lliscament elegant d’un cigne per un llac o el vol d’una àguila pels cels. I a diferència dels éssers humans massa ambiciosos, els animals s’alegren de la seva naturalesa i del seu paper en el pla diví.
Lebensmelodien
Der Schwan:
Auf den Wassern wohnt mein stilles Leben,
Zieht nur gleiche Kreise, die verschweben,
Und mir schwindet nie im feuchten Spiegel
Der gebogne Hals und die Gestalt.
Der Adler:
Ich haus’ in den felsigen Klüften,
Ich braus’ in den stürmenden Lüften,
Vertrauend dem schlagenden Flügel
Bei Jagd bei Kampf und Gewalt.
Der Schwan:
Ahndevoll betracht’ ich oft die Sterne
In der Flut die tiefgewölbte Ferne,
Und mich zieht ein innig rührend Sehnen
Aus der Heimat in ein himmlisch Land.
Der Adler:
Ich wandte die Flügel mit Wonne
Schon früh zur unsterblichen Sonne,
Kann nie an dem Staub mich gewöhnen,
Ich bin mit den Göttern verwandt.
Die Tauben:
In der Myrten Schatten
Gatte treu dem Gatten
Flattern wir und tauschen
Manchen langen Kuss.
Suchen und irren,
Finden und girren,
Schmachten und lauschen,
Wunsch und Genuss.
Venus Wagen ziehen
Schnäbelnd wir im Fliehen,
Unsre blauen Schwingen
Säumt der Sonne Gold.
O wie es fächelt,
Wenn sie uns lächelt!
Leichtes Gelingen!
Lieblicher Sold!
Wende denn die Stürme,
Schöne Göttin! schirme
Bei bescheidner Freude
Deiner Tauben Paar!
Lass uns beisammen!
Oder in Flammen
Opfre uns beide
Deinem Altar.
Melodies de la vida
El cigne:
La meva tranquil·la vida rau damunt l’aigua,
traçant cercles iguals que ondulen i desapareixen,
però en el rellent mirall no desapareixen mai
el meu coll corbat ni la meva figura.
L’àguila:
Jo m’allotjo als penya-segats rocosos,
brunzino en els vents tempestuosos,
confiant en les meves ales batents
durant la cacera, el combat i el braó.
El cigne:
Sovint, reblert d’auspicis, esguardo les estrelles
en el flux de les profundes voltes llunyanes
i un íntim, corprenedor anhel m’incita
a deixar la pàtria i anar vers un país celestial.
L’àguila:
De bell antuvi vaig adreçar les ales
devers el sol immortal,
no em puc avesar a la pols,
estic emparentada amb els déus.
Els coloms:
A l’ombra de les murtres,
els esposos fidels un a l’altre,
esvoleteguem i bescanviem
moltes llargues besades.
Cerquem i errem,
trobem i parrupem,
llanguim i escoltem
amb afany i fruïció.
Arriem el carro de Venus
bequetejant-nos en el vol,
l’or del sol ribeteja
les nostres ales blaves.
Oh, quin bellugueig
quan ell ens somriu!
Fàcil reeiximent!
Gentil recompensa!
Així doncs, fes virar les tempestes
formosa deessa! Protegeix
la teva parella de coloms
en la seva modesta gaubança!
Deixa’ns restar ensems
o sinó, en les flames,
sacrifica’ns a tots dos
al teu altar!