Lieder per a qualsevol veu i piano
D 382
Abendlied/Cançó de capvespre
Any 1816 – 24 febrer
Primera publicació 1895
En clau de fa major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Johann Christoph Heise (1761-1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una petita composició sense pretensions amb qualitats d’himne. És humil en la majoria dels aspectes i no té un pare poètic reconegut, però té, sens dubte, una procedència exaltada. Amb el nom d’Abendlied pensem immediatament (com també Schubert) en el més famós dels himnes vespertins, l’Abendempfindung de Mozart. Tot en aquesta peça demostra que Schubert estava retent homenatge al seu il·lustre avantpassat i a una de les primeres grans cançons acompanyades per piano mai escrites. La tonalitat és, per descomptat, fa major (com amb Mozart) i l’acompanyament roda i llisca de manera similar; al quart compàs després de la paraula “Flur” es troba la successió de sisènes que es troben sota la mà tan meravellosament a la cançó de Mozart. Malauradament, Schubert no ha aconseguit escriure una cançó de distinció similar, ja que, malgrat les seves qualitats melòdiques i encantadores i la fluïdesa perfecta de l’acompanyament, continua sent terrenal i no terriblement memorable. Les altres dues cançons del mateix títol, l’Abendlied de Stolberg i la composició del famós Abendlied de Claudius són força més distingides. Però com sempre amb Schubert, només ens podem permetre ser crítics amb les cançons òrfenes d’aquest tipus perquè el sublim és l’enemic del bo. Sens dubte, és una bona cançó del seu tipus, i molts compositors menors de l’època de Schubert es van fer reputació amb menys.
Graham Johnson
Abendlied
Sanft glänzt die Abendsonne
Auf diese stille Flur,
Und strahlet Ruh und Wonne
Auf jede Kreatur.
Sie zeichnet Licht und Schatten
Auf die beblümte Au;
Und auf den grünen Matten
Blitzt der krystallne Thau.
Hier in der Zephyrn Spiele
Beym frohen Vogelchor,
Hier steigen Hochgefühle
In meiner Brust empor.
Ich athme süße Freuden
Auf diesem Tempe1 ein,
Mich fliehen Gram und Leiden
Im milden Abendschein.
Dir, der die Abendröthe
Am Himmel ausgespannt
Und süßes Nachtgeflöte
Auf diese Flur gesandt,
Dir sey dieß Herz geweihet,
Das reiner Dank durchglüht,
Es schlage noch erfreuet,
Wenn einst das Leben flieht.
Cançó de capvespre
Suau brilla el sol del capvespre
damunt aquests camps silents
i envia repòs i delícia
a totes les criatures.
Dibuixa llum i ombres
a les prades florides;
i damunt el verd herbam,
brilla la rosada cristal·lina.
Aquí en el joc dels zèfirs,
vora l’alegre cor dels ocells,
aquí sentiments d’èxtasi
s’alcen al meu cor.
Aleno dolços gaudis
en aquest temple,
la tristor i la pena fugen
lluny de mi en la llum suau del capvespre.
A tu, que la vermellor del crepuscle
al cel escampes
i dolços sons de la nit
a aquests camps envies,
a tu consagro aquest cor,
abrandat de pur agraïment
i que bategarà encara joiós
quan un dia la vida s’enfugi.