Lieder per a qualsevol veu i piano
D 368 op 3 Nº4
Jägers Abendlied/D’esquitllada, vaig per el camp,…
Any 1816?
Primera publicació 1821
En clau de re bemoll major
Indicació de temps.- Sehr langsam, leise (Molt a poc a poc, en silenci)
Segon arranjament; versió modificada amb canvis de Ihann Michael Vogl).
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Dedicatòria per Ignaz Edler von Mosel (1772-1744)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va posar dues vegades en música el poema de quatre versos de Goethe “Jägers Abendlied” (Cançó vespertina del caçador), però en cap cas va posar les quatre estrofes. En la seva primera versió, del juny de 1815, Schubert va posar les dues primeres estrofes, però va interrompre la composició abans de començar la tercera estrofa. En la seva segona versió, de principis de 1816, Schubert va posar la primera, la segona i la quarta estrofa. La seva primera versió aparentment no va satisfer a Schubert , o no hauria compost una segona versió, però aparentment igual, ja que Schubert es va conformar ambdues vegades a ometre la tercera estrofa de Goethe , en què el caçador es representa més com un Casanova del bosc que com un galant perdut i solitari. En tots els sentits, la segona versió de Schubert és superior a la primera. L’estructura estròfica de la segona s’adapta millor a la forma del poema, la indicació de tempo Sehr langsam, leise (Molt lentament, suaument) s’adapta millor al ritme del poema, la melodia vocal sòlida però just d’aquesta banda del sentimental s’adapta millor al caràcter del caçador, i el ritme suau i les sexes dolçament seductores del piano s’adapten millor a la intenció del caçador. De fet, el segon Jägers Abendlied de Schubert no només és una millor composició, sinó que és una de les seves millors i més commovedores cançons.
James Leonard
Jägers Abendlied
Im Felde schleich ich, still und wild,
Gespannt mein Feuerrohr,
Da schwebt so licht dein liebes Bild,
Dein süßes Bild mir vor.
Du wandelst jetzt wohl still und mild
Durch Feld und liebes Tal,
Und ach mein schnell verrauschend Bild,
Stellt sich dir’s nicht einmal?
Des Menschen, der die Welt durchstreift
Voll Unmut und Verdruss,
Nach Osten und nach Westen schweift,
Weil er dich lassen muss.
Mir ist es, denk ich nur an dich,
Als in den Mond zu sehn,
Ein stiller Friede kommt auf mich,
Weiß nicht, wie mir geschehn.
D’esquitllada, vaig per el camp,…
D’esquitllada, vaig per el camp, silenciós i feréstec,
el meu fusell carregat.
llavors apareix lluminosa la teva estimada imatge,
la teva dolça imatge davant meu.
Ara camines ben silent i dolça
pel camp i la plàcida vall,
i ai, la meva imatge que prest s’esvaeix,
no se t’ha aparegut ni tan sols una vegada?
La imatge d’un home que recorre el món
ple d’enuig i desplaença,
vagarejant de llevant a ponent,
perquè ell t’ha de deixar.
Per a mi, només pensar en tu
és com mirar la lluna;
em davalla una pau serena
i no sé com això s’esdevé.