Lieder per a qualsevol veu i piano
D 367 Op. 5 Nº 5
Der König in Thule/El rei de Thule
Any 1816
Primera publicació 1821
En clau de re menor
Indicació de temps.- Etwas langsam (Una mica lent)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Llenguatge.- Alemany
Dedicatòria per Antonio Salieri
Per a veu i piano
Període Romàntic
Morint i sabent que s’estava morint, el rei de l’antiga Thule va renunciar a totes les seves possessions terrenals excepte la copa d’or que li havia donat la seva estimada morta. Aleshores, en el moment de la seva mort, la va llançar des del seu últim castell al mar assedegat i, a mesura que la copa s’enfonsava sota les onades, ell també es va enfonsar en els braços de la mort.
Així va el poema de sis versos de Goethe “Der König in Thule” (El rei de Thule) de Faust i així va la cançó de sis estrofes de Schubert de 1816 (D. 367, Op. 5, núm. 5). Tots dos són deliberadament arcaics, els de Goethe en dicció i els de Schubert en modalitat. Tots dos són lents i majestuosos, els de Goethe en imatges i ritme i els de Schubert en ritme i tempo. Tots dos s’aprofundeixen cada vegada que els escoltes, els de Goethe en la seva impressionant riquesa de significat literari (l’evanescència de l’amor i la vida), i els de Schubert en les implicacions emocionals del seu significat musical (la notable suggestió de les cadències plagals i els tons principals aplanats). I ambdues obres són obres mestres. Schubert va enviar una còpia de la seva partitura de “Der König in Thule” a Goethe el 1816, però sembla que el vell poeta mai la va sentir.
Aquella va ser la seva derrota.
James Leonard
Der König in Thule
Es war ein König in Thule,
Gar treu bis an das Grab,
Dem sterbend seine Buhle
Einen goldnen Becher gab.
Es ging ihm nichts darüber,
Er leert’ ihn jeden Schmaus;
Die Augen gingen ihm über,
So oft er trank daraus.
Und als er kam zu sterben,
Zählt’ er seine Städt’ im Reich,
Gönnt’ alles seinem Erben,
Den Becher nicht zugleich.
Er saß beim Königsmahle,
Die Ritter um ihn her,
Auf hohem Vätersaale,
Dort auf dem Schloß am Meer.
Dort stand der alte Zecher,
Trank letzte Lebensglut,
Und warf den heil’gen Becher
Hinunter in die Flut.
Er sah ihn stürzen, trinken
Und sinken tief ins Meer.
Die Augen täten ihm sinken
Trank nie einen Tropfen mehr.
El rei de Thule
A Thule hi havia un rei,
fidel fins a la tomba,
la seva amant al morir
li donà una copa d’or.
Res era més valuós per a ell,
la buidava a cada àpat;
els seus ulls es transformaven
cada cop que d’ella bevia.
I quan es veié morir,
comptà les ciutats del seu regne,
deixà tot als seus hereus,
excepte la copa d’or.
Segué al banquet reial,
amb els cavallers al voltant,
a l’egrègia sala ancestral
del castell vora el mar.
Allà, dempeus, el vell trincó,
begué la darrera energia vital
i llançà la sagrada copa
a les aigües del mar.
La veié caure, omplir-se
i anar-se’n al fons.
Els ulls se li tancaren
i no tornà a beure mai més.