Lieder per a qualsevol veu i piano
D 362
Zufriedenheit/Soc feliç, amb un to triomfal
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de la major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Matthias Claudius (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Claudi, en la seva persona com a Missatger de Wandsbeck, va introduir el poema imprès anteriorment així: «La següent cançó sembla tenir alguna cosa en comú amb La meva ment per a mi un regne és a les Relíquies de la Poesia Antiga. Tant si es tracta d’una traducció lliure d’aquesta cançó com d’una imitació servil, o de cap de les dues, deixaré que el lector decideixi qui ha llegit totes dues». La col·lecció de poesia anglesa antiga del bisbe Percy és, doncs, la font de dues cançons de Schubert (l’altra és l’Altschottische Ballade (“Edward”)). S’uneix a les files del petit nombre d’obres (Der blinde Knabe de Colley Cibber, les tres adaptacions de Shakespeare, les adaptacions de Walter Scott de La dama del llac, Der Weiberfreund d’Abraham Cowley) que tenen un origen britànic. De fet, el poema és una interpretació molt lliure de només una part del poema d’onze estrofes de Sir Edward Dyer tal com va publicar Percy. El seu esperit independent i alegre deu haver apel·lat a l’esperit alegre del nord d’Alemanya de Claudi (Wandsbeck és a prop d’Hamburg). La menció de “Des Sultans Pracht” a la segona estrofa ens recorda l’orientalisme d’una altra adaptació de Claudi per a veu solista i cor, Klage um Ali Bey. Schubert havia d’adaptar el poema dues vegades, l’altra versió (D501) estava escrita per a baix. El més encantador d’aquesta adaptació, i sens dubte el més individual, és el postludi extremadament despreocupat que… guinys d’ullet i somriures, ajupiments i trabells. Juntament amb el compàs descarat del preludi que es pavoneja al començament, això emmarca molt encertadament la cançoneta d’un home autosuficient i satisfet —potser no gaire profund, però amb una ànima alegre. L’estil voreja el d’una cançó per beure. Un té la impressió que una mica d’alcohol també juga un paper important per ajudar a reconciliar aquest cantant amb el seu destí.
Graham Johnson
Zufriedenheit
Ich bin vergnügt, im Siegeston
Verkünd’ es mein Gedicht,
Und mancher Mann mit seiner Kron’
Und Szepter ist es nicht.
Und wär’ er’s auch; monja, immerhin!
Mag er’s! doncs ist er, era ich bin.
Des Sultans Pracht, des Mogols Geld
Des Glück, wie hiess er doch,
Der, als er Herr war von der Welt,
Zum Mond hinauf sah noch?
Ich wünsche nichts von alle dem,
Zu lächeln drob fällt mir bequem.
Zufrieden sein, das ist mein Spruch!
Va ser hülf’ mir Geld und Ehr?
Das, was ich hab’, ist mir genug,
Wer klug ist, wünscht nichts sehr;
Denn, era man wünschet, wenn man’s hat,
So ist man darum doch nicht satt.
Recht tun und edel sein und gut
Ist mehr als Geld und Ehr;
Da hat man immer guten Mut
Und Freude um sich her,
Und man ist stolz und mit sich eins,
Scheut kein Geschöpf und fürchtet keins.
Soc feliç, amb un to triomfal
Soc feliç, amb un to triomfal
ho proclama el meu poema,
molts homes amb la seva corona
i el seu ceptre no ho són pas.
I encara que ho fossin, bé, millor per a ells!
Que ho siguin! així seran com jo.
El luxe del sultà, els diners del mogol,
la fortuna de qui no sé com es deia
quan era l’amo del món,
havien mai mirat la lluna?
No vull res de tot això i em plau
de somriure en front de totes aquestes coses.
Estar content, aquest és el meu lema!
De què em poden servir els diners i els honors?
Tot el que tinc és suficient per a mi,
qui és assenyat no desitja tenir més,
car quan hom vol el que ja té
no queda pas satisfet.
I a més, els diners i els honors
són com un vidre molt fràgil.
El prodigiós curs de les coses,
(l’experiència ho ensenya)
canvia de poc a molt
i és l’objectiu de l’home ric.
Fer tot el que és just i noble i bo,
val més que els diners i els honors;
aleshores un està sempre de bon humor,
ple de joia a l’entorn
i orgullós de si mateix,
sense defugir ni témer cap criatura.
Soc feliç, amb un to triomfal
ho proclama el meu poema,
molts homes amb la seva corona
i el seu ceptre no ho són pas.
I encara que ho fossin, bé, millor per a ells!
Que ho siguin! així seran com jo.