Lieder per a qualsevol veu i piano
D 360 Op 65 Nº1
Lied eines Schiffers an die Dioskuren/Dioscures, estrelles bessones
Any 1816
Primera publicació 1826
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Els fills de Zeus, Càstor i Polideuces (Pòlux és la versió llatina del nom) van ser coneguts durant molt de temps com els protectors dels mariners; el fenomen elèctric que ara es coneix com a foc de Sant Elm era considerat pels antics com la seva aparició durant les tempestes al mar. La llegenda diu que Càstor (un mortal) va morir en una batalla; el seu bessó immortal Polideuces li estava tan devot que va demanar a Zeus que li permetés morir per romandre a prop del seu germà. Zeus els va permetre passar dies alterns al Cel i a l’Hades junts, i més tard la llegenda els va identificar amb la constel·lació de Bessons, els Bessons. L’atracció de Mayrhofer per l’amor elevat i l’amistat entre els homes, i la seva recompensa celestial, parla per si sola.
*El Lied eines Schiffers an die Dioskuren (Cançó d’un barquer als Dioscurs) de Johann Mayrhofer es basa en el mite grec dels Dioscurs, els germans bessons Càstor i Polideucs, estrelles bessones de la constel·lació Bessons que es deia que eren guardians celestials dels mariners. El seu poema de tres versos de quatre versos cadascun és una pregària als Dioscurs perquè mantinguin el narrador fora de perill fins que torni a terra. L’adaptació de Schubert del poema de Mayrhofer (D. 360) de 1822 converteix la seva pregària en un himne estròfic modificat. La cançó comença amb un conjunt espaiós d’acords enrotllats a les profunditats del piano, posant la música en moviment. La veu entra amb una melodia per a la primera estrofa que és alhora íntima i immensa, la imatge mateixa d’un home sol a la immensitat del mar. La segona estrofa és més massiva i monumental amb una melodia vocal que comença amb valentia però s’encongeix davant la immensitat de l’aigua. A la tercera i última estrofa, l’acompanyament de piano s’ondeja i surt sota una melodia molt semblant a la melodia de l’estrofa inicial.
Una cançó que uneix la música aquàtica de Schubert amb el seu panteisme, el Lied eines Schiffers an die Dioskuren és un himne tan sublim com tots els que Schubert ha escrit mai.
*James Leonard
Lied eines Schiffers an die Dioskuren
Dioskuren, Zwillingssterne,
Die ihr leuchtet meinem Nachen,
Mich beruhigt auf dem Meere
Eure Milde, euer Wachen.
Wer auch fest in sich begründet,
Unverzagt dem Sturm begegnet
Fühlt sich doch in euren Strahlen
Doppelt mutig und gesegnet.
Dieses Ruder, das ich schwinge,
Meeresfluten zu zerteilen,
Hänge ich, so ich geborgen,
Auf an eures Tempels Säulen,
Dioskuren, Zwillingssterne.
Dioscures, estrelles bessones
Pólux i Castor,
Dioscures, estrelles bessones,
que brilleu damunt la meva barca,
em tranquil·litza, en el mar,
la vostra benignitat, la vostra vetlla.
Aquell que creu fermament en si mateix
i audaç afronta la tempesta,
se sent, en la vostra resplendor,
doblement coratjós i beneït.
Aquests rems que faig moure
per fendre les aigües del mar,
els penjaré, un cop segur a terra,
a les columnes del vostre temple,
Dioscures, estrelles bessones.