Partsong per a cor d’homes o dones a cappella
D 357
Gold’ner Schein/Resplandor daurat
Any maig 1816
Primera publicació 1892
En clau de sol major
Indicació de temps.- Un cànon
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a tres veus
Període Romàntic
La composició de Schubert de Gold’ner Schein (Brillantor daurada) (D. 357) de Friedrich von Matthisson de l’1 de maig de 1816 és un dels seus cànons sols poc freqüents per a tres veus masculines que no van ser escrits com a exercicis de composició per a Antonio Salieri . A diferència del seu cànon a tre per a Salieri , Gold’ner Schein composa un poema breu de tres versos en alemany (aparentment, l’única poesia alemanya que va agradar a Salieri va ser la de Schiller ). Però com la majoria dels seus cànons de Salieri , Gold’ner Schein és essencialment líric en la seva concepció: la melodia inicial de tenor, de to dolç, és gairebé, però no del tot, adequada per cantar-se com a cançó en solitari. Quan s’entrellaça amb els altres dos tenors, la cançó floreix en un cànon seductor que minimitza les seves complexitats contrapuntístiques en favor de la bellesa lírica.
James Leonard
Gold’ner Schein
Goldner Schein
Deckt den Hain,
Mild beleuchtet Zauberschimmer
Der umbüschten Waldburg Trümmer.
Still und hehr
Stralt das Meer;
Heimwärts gleiten, sanft wie Schwäne,
Fern am Eiland Fischerkähne.
Silbersand
Blinkt am Strand;
Röther schweben hier, dort blässer,
Wolkenbilder im Gewässer.
Rauschend kränzt
Goldbeglänzt
Wankend Ried des Vorlands Hügel,
Wildumschwärmt vom Seegeflügel.
Malerisch
Im Gebüsch
Winkt, mit Gärtchen, Laub’ und Quelle,
Die bemooste Klausnerzelle.
Pappeln wehn
Auf den Höhn,
Eichen glühn am Felsenstrome
Dichtverschränkt zum Schattendome.
Schleierlos
Tanzt auf Moos
Gnom und Elfe, dort wo Rüstern
Am Druidenaltar flüstern.
Auf der Fluth
Stirbt die Gluth;
Schon [erblaßt]1 der Abendschimmer
An der hohen Waldburg Trümmer.
Vollmondschein
Deckt den Hain;
Geisterlispel wehn im Thale
Um versunkne Heldenmale.
*Nota.-
Nota: les estrofes 6 i 7 es van ometre a les edicions de Zuric 1792-1815; van ser substituïts a les edicions de Tübingen 1811 i Zuric 1821/25 per les següents:
bufen els àlbers
Als turons,
Els roures brillen fins a la cúpula de l’ombra
Molt entrellaçat, per la riera rocosa.
gris boira
Teixits al Thau
Dansa dels elfs, on l’om
Xiuxiuejant a l’altar dels druides.
1 Matthisson (Tübingen 1811 i Zuric 1821/25 edicions): “esvaït”
Resplendor daurat
Un resplendor daurat
Cobreix el bosquet;
Una brillantor màgica s’il·lumina suaument
Les ruïnes del castell forestal, envoltat de matolls.
Tranquil i majestuós
El mar brilla;
Planen cap a casa, suaus com els cignes,
Aquells vaixells de pesca lluny de l’illa.
Sorra platejada
Brilla a la platja;
Més vermells aquí, més pàl·lids allà, suren
Imatges de núvols a l’aigua.
Cruixent mentre s’amunteguen,
or brillant,
Són els canyes balancejants al costat del turó al cap,
Envoltat d’una gran quantitat d’ocells marins.
Pintorescos
Als matolls
Amb el seu petit jardí, fullatge i primavera, crida
La cel·la de l’ermità coberta de molsa.
A la riuada
La resplendor mor;
La llum del vespre ja s’ha tornat pàl·lida
Sobre les altes ruïnes del castell forestal.
La llum de la lluna plena
Cobreix el bosquet;
Els xiuxiueos d’esperits recorren per la vall
Al voltant de monuments en decadència als herois.