Lieder per a qualsevol veu i piano
D 344
Am ersten Maimorgen/Al primer matí de maig
Any 1816 Novembre?
Primera publicació 1967
En clau de sol major
Indicació de temps.- Etwas geschwind, freudig (Alguna cosa ràpida, alegre) Llibretista.- Matthias Claudius (1740–1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Tant “Am ersten Maimorgen” (El primer matí de maig) (D. 344) com Mailied (Cançó de maig) van estar durant més d’un segle només disponibles – de fet, només existent – en un volum de cançons que Schubert va presentar a Therese Grob, la dona que molts estudiosos creuen que és el seu primer amor. Finalment, publicades pel musicòleg holandès Reinhard Van Hoorick a principis dels anys 70, ambdues cançons van demostrar ser seductores, encantadores, delicioses i no gaire més. “Am ersten Maimorgen” és una cançó gairebé ingenua en dos versos que triguen un minut i mig a interpretar-se. “Am ersten Maimorgen”, amb una melodia de sol major per sobre d’un acompanyament de piano esgarrifós, que configura un poema senzill de Matthias Claudius, podria ser el millor per encantar el cor d’una jove. Els oients més madurs podrien simplement enrogir-se davant la ingenuïtat de la joventut.
Am ersten Maimorgen
Heute will ich fröhlich, fröhlich seyn,
Keine Weis’ und keine Sitte hören,
Will mich wälzen, und für Freude schreyn,
Und der König soll mir das nicht wehren!
Denn Er kömmt, mit seiner Freuden Schaar,
Heute aus der Morgenröthe Hallen,
Einen Blumenkranz um Brust und Haar,
Und auf seiner Schulter Nachtigallen;
Und sein Antlitz ist ihm roth und weiß,
Und er träuft von Thau und Duft und Segen –
Ha! mein Thyrsus sey ein Knospenreis,
Und so tauml’ ich meinen Freund’ entgegen.
Al primer matí de maig
Avui vull ser feliç, feliç,
no sentir parlar de moral ni de bones maneres,
vull donar voltes i cridar d’alegria,
i això el rei no m’ho pot prohibir!
Car ell arriba avui amb el seu estol de gaubances
des de les estances de l’albada,
amb una garlanda de flors entorn del pit i els cabells
i rossinyols a la seva esquena;
i el seu rostre és vermell i blanc,
i regalima rosada, perfum i benedicció.
Ai! Que el meu tirs sigui un branquilló de poncelles
i així poder tentinejar vers el meu amic.