FRANZ PETER SCHUBERT D 338

Partsong per a cor d’homes a cappella

D 338

An den Frühling/A la primavera


Any 1816
Quartet
En clau de sol major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Friedrich Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic

De totes les gairebé 100 cançons a veu masculina de Schubert , Schubert rarament va fer ús d’una de les convencions de cançons a veu més avorrides, la tornada “la, la, la”. Però quan finalment la va utilitzar el 1816, la va utilitzar per composar un poema que s’hi adaptava idealment: el poema natural de Friedrich von Schiller “An die Frühling” (A la primavera). Un senzill poema “Hi havia un amant i la seva noia”, Schubert va composar cadascuna de les tres estrofes amb una aparent ingenuïtat i una manifesta innocència diatònica en una cançó per a parelles de tenors i baixos sols d’una implacable alegria en tonalitat major. I quan conclou cada estrofa amb una deliciosa tornada “la la la”, l’efecte no podria ser més encantador.

James Leonard

An den Frühling

Willkommen schöner Jüngling!
Du Wonne der Natur!
Mit deinem Blumenkörbchen
Willkommen auf der Flur!

Ey! ey! Da bist [ja]1 wieder!
Und bist so [lieb und schön]2!
Und freun wir uns so herzlich,
Entgegen dir zu gehn.

Denkst auch noch an mein Mädchen?
Ey lieber denke doch!
Dort liebte mich das Mädchen,
Und ‘s Mädchen liebt mich noch!

Fürs Mädchen manches Blümchen
[Erbat ich mir]3 von dir –
Ich komm’ und bitte wieder,
Und du? – du giebst es mir?

Willkommen schöner Jüngling!
Du Wonne der Natur!
Mit deinem Blumenkörbchen
Willkommen auf der Flur.

A la primavera


Benvinguda, bonica joventut!
Ets un plaer de la natura!
Amb el teu petit cistell de flors,
Benvinguts als prats!

Bé, bé! Ja has tornat!
I ets tan bonica i bonica!
I prenem una delícia tan gran
En sortir a conèixer-te.

Encara penses en la meva noia?
Bé, estimat, pensa en ella ara!
Allà és on la meva nena m’estimava
I la noia encara m’estima!

Moltes flors per a la meva nena
T’he demanat –
Vinc i torno a preguntar,
I tu? Me les donareu?

Benvinguda, bella joventut!
Ets una delicia de la natura!
Amb la teva cistella de flors,
Benvinguts als prats.

Opulenta, ostentosa i altiva, la Viena imperial, al camp de la música, té diversos fets dels quals enorgullir-se. Per exemple, es pot atribuir la paternitat del vals, una dansa que, al llarg del segle XIX i més aquí també, va fer ballar tota Europa. Però, vist en perspectiva, l’esdeveniment més transcendent que Viena podria arrogar-se és haver generat les condicions per al sorgiment del classicisme, lluny, cap al 1750, traient-li la primacia a Itàlia, una península llavors multifragmentada que havia estat la potència musical que va dictar els discursos i l’estètica del Renaixement tardà.