Partsong per a cor d’homes o cor de dones i piano
D 330
Das Grab/La tomba
Any 1815 – 28 Desembre
Primera publicació 1895
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Gaudenz von Salis-Seewis (1762-1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor a l’unisson i piano
Període Romàntic
Aquesta és una composició de Salis-Seewis dels darrers dies de l’any. Així doncs, aquest poeta tot just fa una aparició el 1815; hi havia deu composicions el 1816 (que per tant es classifica com “l’any Salis-Seewis” pel que fa a la composició de Schubert dels seus versos) i algunes composicions disperses el 1817 i el 1821. L’última d’aquestes és l’immortal Der Jüngling an der Quelle.
El nombre de vegades que Schubert va composar Das Grab és una il·lustració, si calia, de la cura infinita que el compositor era capaç de tenir si un poema el fascinava. No sembla que hi hagi gaire més en aquestes paraules més enllà d’una descripció generalitzada dels horrors de la tomba i la promesa de l’altra vida, però potser cal llegir-les amb un ull indiferent del segle XX acostumat a una brutalitat molt més gran en la literatura. Les paraules semblen haver treballat poderosament en la imaginació de Schubert, ja que es pren la tasca d’ambientar-les molt seriosament sense intentar mai res que enfosqueixi la simplicitat (i la finalitat) del text. També és interessant que mai sembli haver pensat que el poema fos adequat per a una cançó en solitari; aquesta visió de la mort emfatitza el fet que és una cosa que ens afecta a tots: una preocupació comunitària i, per tant, coral.
Das Grab
Das Grab ist tief und stille,
Und schauderhaft sein Rand.
Es deckt mit schwarzer Hülle
Ein unbekanntes Land.
Das Lied der Nachtigallen
Tönt nicht in seinem Schooß.
Der Freundschaft Rosen fallen
Nur auf des Hügels Moos.
Verlaßne Bräute ringen
Umsonst die Hände wund;
Der Waise Klagen dringen
Nicht in der Tiefe Grund.
Doch sonst an keinem Orte
Wohnt die ersehnte Ruh;
Nur durch die dunkle Pforte
Geht man der Heimat zu.
Das arme Herz, hienieden
Von manchem Sturm bewegt,
Erlangt den wahren Frieden
Nur wo es nicht mehr schlägt.
La tomba
La tomba és profunda i silenciosa
i esborronadors són els seus voltants.
Amb un negre embolcall cobreix
una terra incògnita.
La cançó del rossinyol
no ressona al seu interior.
Les roses de l’amistat cauen
tan sols damunt la molsa del tossal.
Les núvies abandonades malden
debades amb les mans espellades;
els planys de l’orfe no penetren
dins la terra profunda.
Però en cap altre lloc
regna l’anhelat repòs;
només travessant l’ombrívola porta
hom arriba a la darrera estança.
El pobre cor, aquí a la terra,
sacsejat per moltes tempestes,
trobarà la pau veritable
tan sols quan ja no bategarà més.