D 33
Entra l’uomo allor che nasce/Entra l’home, quan neix
Any 1812
Any primera publicació 1940
Indicació de temps.- 6 exercicis de composició
Llibretista.- Pietro Metastasio (1698–1762)
Llenguatge.- Llatí
Instrumentació.- Soprano (No.1)
Soprano, Contralt (No.2)
Soprano, Contralt, Tenor (No.3)
Soprano, Contralt, Tenor, Baix (Nos.4-6)
6 configuracions d’exercicis de composició utilitzant el mateix text
Període Romàntic
Entra l’uomo allor che nasce
Entra l’uomo, allor che nasce,
In un mar di tante pene,
Che s’avvezza dalle fasce
Ogni affanno a sostener.
Ma per lui sì raro è il bene,
Ma la gioia è così rara,
Che a soffrir mai non impara
Le sorprese del piacer.
Entra l’home, quan neix
Entra l’home, quan neix,
en un mar de tantes sofrences,
que des del bressol s’avesa
a suportar totes les penes.
Però, per a ell el bé és tan rar,
i tan rara la joia,
que no aprèn mai a suportar
la sorpresa del plaer.
En aquesta ocasió, el full d’exercicis de Salieri conté sis exercicis (en lloc dels nou de D17). La tasca que s’ha proposat és molt semblant: un escenari per a soprano, un altre per a duet femení, un trio i tres quartets. Totes les peces estan en 3/4 a excepció del duet que és en temps comú. El solo està en mi menor, el duet en sol menor i el trio en re menor. Hi ha dues versions en sol menor i una en sol major. És evident que part del treball del jove compositor consistia a fer sonar els canvis tonals.
El text està extret d’una altra part del mateix text d’oratori de Metastasio de 1740, Isacco, que s’havia utilitzat per a D17. Es tracta de l’anomenada ‘Aria de Abramo’ i és la raó per la qual s’emet la versió en solitari per a veu de tenor en aquest enregistrament. Com és habitual, Schubert sembla gairebé desinteressat per les subtileses de la pintura de paraules en aquesta música, un marcat contrast amb la seva preocupació apassionada quan defineix el seu propi llenguatge. Però l’objectiu d’aquests estudis era important: animar el jove compositor a pensar en llargues línies de melodia coherent. Tenia un sentiment tan desenvolupat pel drama i l’emoció dels passatges semblants a un recitatiu que hauria estat fàcil per a Schubert satisfer-se amb fer música a cops i inicis: aquests flaixos d’inspiració (que no satisfan cap anhel de continuïtat del bel canto). ) són el que obtenim, en general, a les balades Zumsteeg. Però Salieri, sense cap mena de dubte limitat per estar menys que convençut per la música alemanya, estava més interessat en una melodia congraciada que fluïa tan fàcilment, i inevitablement, com un riu destinat a arribar al mar. En esclau d’exercicis referits a un “mar de dolor”, Schubert sembla que s’ha anat fent en forma de vaixell, preparant el seu propi vaixell de vela amb destinació a costes llunyanes que el primo maestro di capella italià no havia somiat.