Lieder per a qualsevol veu i piano
D 317
Idens Schwanenlied/El cant del cigne d’Ida
Any 1815 – 19 octubre
Primera publicació 1895
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Traurig (Trist)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Theobul Kosegarten (1758–1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta composició s’inspira molt en les primeres cançons d’Ida: un aire de gràcia recatada i control clàssic s’aconsegueix mitjançant l’escriptura pianística més austera. En aquest estat d’ànim de tranquil·la lucidesa, Schubert mai escriu tres notes on n’hi ha prou amb una. Hi ha disset versos al poema de Kosegarten, dels quals interpretem el primer, el dotzè, el catorzè, el quinze i l’últim. Hi ha alguns tocs il·lustratius commovedors, com el piular dels grills a l’acompanyament de tresets del primer vers. És interessant que aquesta oscil·lació es produeixi entre les mateixes notes de fa i si natural que Schubert va utilitzar per representar el cant dels grills a la línia vocal del primer vers de Stimme der Liebe, escrita al maig. La consistència del motiu suggereix que el compositor podria estar escrivint els sons de la natura exactament com els va sentir, almenys el 1815. A les dues cançons d’aquest any, els grills piulen en fa a les orelles de Schubert. La cançó més famosa sobre grills és, per descomptat, Der Einsame d’una dècada més tard. Per a aquesta obra mestra, l’interval augmentat ha estat substituït per acords suaument piuladors i hipnòticament eufònics, però la tonalitat continua sent la mateixa que el 1815.
Idens Schwanenlied
Wie schaust du aus dem Nebelflor,
O Sonne, bleich und müde!
Es schwirrt der Heimchen heis’rer Chor
Zu meinem Schwanenliede.
Ach, klagt um eure Schwester, klagt
Ihr Rosen und ihr Nelken!
Wie bald, und hin ist meine Pracht,
Und meine Blüthen welken!
Der Wandrer, der in meiner Zier,
In meiner Schönheit Schimmer
Mich schaute, kommt und forscht nach mir,
Und sieht mich nimmer, nimmer!
Es kommt der Traute, den ich mir
Erkohren einzig habe. –
Ach fleuch, Geliebter, fleuch von hier;
Dein Mädchen schläft im Grabe.
Triumph! auf Herbstesdämmerung
Folgt milder Frühlingsschimmer.
Auf Trennung folgt Vereinigung,
Vereinigung auf immer!
El cant del cigne d’Ida
Com esguardes a través del crespó de boira
oh sol, pàl·lid i cansat!
El cor rogallós dels grills xerrica
junt amb el meu cant del cigne.
Ai, ploreu per la vostra germana,
ploreu roses i clavells!
Que aviat s’ha esvanit la meva esplendor
i s’han marcit les meves flors.
El viatger que em veié en la meva elegància,
en l’esclat de la meva bellesa,
si torna i em cerca,
no em veurà mai més, mai més.
El fidel arriba, el que jo he escollit
com el gran i únic amor meu…
Ai, fuig estimat, fuig d’aquí,
la teva donzella dorm a la tomba.
Triomf! Després del crepuscle de la tardor,
segueix el dolç esclat de la primavera.
Després de la separació ve el retrobament,
per sempre més el retrobament!