Lieder per a qualsevol veu i piano
D 316
An Rosa II/A la Rosa II
Any 1815-10-19 (ambdues versions)
Primera publicació 1895 ambdues versions
En clau de la bemoll major (ambdues versions)
Indicació de temps.- Langsam
Llibretista.- Ludwig Gotthard Theobul Kosegarten (1758–1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La segona cançó d’An Rosa utilitza un poema diferent del primer. Schubert en va fer dues versions, ambdues esbossades el mateix dia d’octubre heroicament atrafegat i no gaire diferents entre si, tret d’una reelaboració de les barreres per canviar les accentuacions i petits canvis de melodia i harmonia al mig de l’estrofa (compassos 7 a 11). Aquestes alteracions mostren la cura amb què el compositor va refinar el text quan li interessava. El resultat és una autèntica petita obra mestra, mai interpretada en recital, per a la nostra pèrdua (la seva absència a l’edició de Peters n’és una de les raons, és clar), però plena de la més deliciosa tendresa schubertiana.
An Rosa II
Rosa, denkst du an mich? Innig gedenk’ ich dein.
Durch den grünlichen Wald schimmert das Abendroth,
Und die Wipfel der Tannen
Regt das Säuseln des Ewigen.
Rosa, wärst du hier, säh’ ich ins Abendroth
Deine Wangen getaucht, säh’ ich vom Abendhauch
Deine Locken geringelt –
Edle Seele, mir wäre wohl!
A la Rosa II
Rosa, penses en mi? Jo penso afectuosament en tu.
La vermellor del capvespre resplendeix a través del verd boscatge
i el murmuri de l’eternitat
fa bellugar les capçades dels avets.
Rosa, si fossis aquí, veuria les teves galtes immerses
en la vermellor del capvespre, veuria l’hàlit del crepuscle
enrinxolar els teus cabells.
Ànima noble, això seria un bé per a mi!