Lieder per a qualsevol veu i piano
D 310
Sehnsucht/Només qui coneix l’enyor
Any 1815- 18 octubre
Primera publicació 1895
En clau de la bemoll major la primera versió
En clau de fa major la segona versió
Indicació de temps.- Sehr langsam, mit Ausdruck (Molt lentament, amb expressió)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge,. Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va posar en música la Sehnsucht (Enyor) de Goethe sis vegades durant un període d’11 anys, més vegades que qualsevol altre poema. Clarament, el dolor i l’enyor de la Mignon abandonada de la novel·la de Goethe *Wilhelm Meisters Lehrjahre* significaven molt per a Schubert , i va treballar molt i de valent per posar-li la “Sehnsucht” a una música que expressés el seu anhel gairebé inexpressible.
Schubert va posar Sehnsucht per primera vegada el 18 d’octubre de 1815. De fet, la va posar dues vegades amb música molt similar, la primera amb el número Deutsch 310a i la segona 310b. La primera posada sotmet una melodia senzilla marcada Sehr langsam, mit Ausdruck (molt lentament, amb expressió) a una sorprenent varietat de modulacions; de fet, una modulació gairebé cada set compassos en una peça que només dura 38 compassos. El resultat és clarament sincer però massa ben compost per a la sinceritat ingènua de la lletra.
Unes hores després de la seva primera composició de “Sehnsucht”, Schubert la va tornar a posar. La segona composició, D. 310b, és una mica menys histèrica: Schubert canvia la tonalitat de la cançó de La bemoll major a Fa major, rebaixant així la tessitura, i redueix el nombre de modulacions a cinc menys desconcertants. I conserva la melodia senzilla que havia obert la composició anterior; aquesta vegada està marcada com a Sehr langsam, mit hochstem Affekt (molt lentament, amb la màxima emoció). Però en la seva segona composició, Schubert introdueix un recitatiu sobre un acompanyament de trèmolo al centre de la cançó com a transició a una cantilena fluida al final. L’efecte encara és exagerat en lloc de sincer, i Schubert va deixar de banda el poema durant gairebé un any.
James Leonard
Sehnsucht
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude
[Seh]1 ich an’s Firmament
Nach [jener]2 Seite.
[Ach, der]3 mich liebt [und kennt]4,
Ist in der Weite.
Es [schwindelt]5 mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
(1 Schubert (D. 310, first version): “Blick”
2 Lang: “jeder”
3 Goethe (only in the novel, not in editions of the poems): “Ach! der”; Zelter: “Ach, die”
4 omitted by Zeisl.
5 Goethe (only in editions of the novel later than 1815, not in editions of the poems): “schwindet”)
Només qui coneix l’enyor
Només qui coneix l’enyor
sap, el que jo pateixo!
Sola i apartada
de tota joia,
esguardo el firmament
de totes bandes.
Ai! El que em coneix i m’estima
és lluny.
El cap em roda, em cremen
les entranyes.
Només qui coneix l’enyor
sap, el que jo pateixo!