Lieder per a qualsevol veu i piano
D 309
Das gestörte Glück/Tinc una sang jove i calenta
Any 1815 Octubre
Primera publicació 1872
En clau de fa major
Indicació de temps.- Lustig (Divertit)
Llibretista.- Carl Theodor Körner (1791-1813)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una vinyeta del segle XVIII, i una veritable cançoneta per a un Papageno. És el tipus de cançó que Schubert dóna als xarlatans de la mateixa manera que Shakespeare tria rústics per als seus pallassos. No és gens sorprenent que la cançó sigui senzilla: en aquest únic dia d’octubre de 1815 Schubert va compondre set més amb textos de cinc poetes! Hi ha sis versos dels quals interpretem quatre. (Més aventures amb un pare enfadat i una escala trencada simplement agreugen la misèria del noi i la impaciència de l’oient.)
Lleugera i animada, Das gestörte Gluck de Schubert és un estudi de personatge d’una cançó, però d’un personatge no especialment interessant.
Das gestörte Glück
Ich hab’ ein heisses junges Blut,
Wie ihr wohl alle wißt,
Ich bin [dem]1 Küssen gar zu gut,
Und hab’ noch nie geküßt;
Denn ist mir auch mein Liebchen hold
‘S war doch, als ob’s nicht werden sollt’,
Trotz aller Müh und aller [List]2
Hab’ ich doch niemahls noch geküßt.
Des Nachbars Röschen ist mir gut,
Sie ging zur Wiese früh,
Ich lief ihr nach, und faßte Muth,
Und schlang den Arm um sie,
Da stach ich an dem Miederband
Mir eine Nadel in die Hand;
Das Blut lief stark, ich sprang nach Haus,
Und mit dem Küssen war es aus.
Jüngst ging ich so zum Zeitvertreib,
Und traf sie dort am Fluß,
Ich schlang den Arm um ihren Leib,
Und bat um einen Kuß;
Sie spitzte schon den Rosenmund,
Da kam der alte Kettenhund,
Und biß mich wüthend in das Bein,
Da ließ ich wohl das Küssen seyn.
Drauf saß ich einst vor ihrer Thür’
In stiller Freud’ und Lust,
Sie gab ihr liebes Händchen mir,
Ich zog sie an die Brust;
Da sprang der Vater hinter’m Thor,
Wo er uns längst belauscht, hervor,
Und wie gewöhnlich war der Schluß,
Ich kam auch um den dritten Kuß.
Erst gestern traf ich sie am Haus,
Sie rief mich leis’ herein:
“Mein Fenster geht in Hof [hinaus]3,
Heut’ Abend wart’ ich dein.”
Da kam ich denn im Liebeswahn,
Und legte meine Leiter an;
Doch unter mir brach sie entzwey,
Und mit dem Küssen war’s vorbey.
Und allemahl geht mir’s nun so,
O! daß ich’s leiden muß!
Mein Lebtag werd’ ich nimmer froh,
Krieg’ ich nicht [bald’nen]4 Kuß.
Das Glück sieht mich so finster an,
Was hab’ ich armer Wicht gethan?
Drum, wer es hört, erbarme sich,
Und sey so gut und küsse mich.
(1 Franz: “den”
2 Franz: “Lust”
3 Körner (Selam, apparently misprint): “hinauf”
4 Franz: “bald ein”)
Tinc una sang jove i calenta
Tinc una sang jove i calenta,
com tots vosaltres sabeu,
soc molt bo per besar i tanmateix
mai he besat ningú;
car per més que la meva estimada
sigui tan dolça amb mi, això no ha pogut esdevenir-se
i malgrat tots els meus esforços i astúcies,
no l’he besat mai.
Rosa, la meva veïna, és molt bona amb mi,
ella anà de bon matí a la prada,
jo vaig anar-li al darrere, em vaig encoratjar
i la vaig abraçar,
però una agulla del seu cosset
se’m va clavar a la mà;
la sang rajava a doll i vaig córrer cap a casa
i així va ser l’acaball del besar.
Fa poc vaig sortir a caminar per passar el temps
i la vaig trobar a la vora del riu,
vaig abraçar el seu cos
i li vaig demanar un petó;
ella ja tibava els seus llavis color de rosa
quan de sobte vingué el vell gos de guarda
i furiós em mossegà la cama
i així vaig haver de deixar el besar.
Després d’això, un dia seia davant la seva porta,
tranquil, ple de joia i delit,
ella em donà la seva estimada maneta
i jo la vaig estirar al meu pit,
llavors sortí el seu pare de darrere la porta
des d’on ens estava espiant
i com de costum va ser el final,
em vaig perdre el tercer bes.
Tot just ahir la vaig trobar a la casa,
ella em cridà fluixet des de dins:
“La meva finestra dóna al pati,
aquest vespre t’esperaré.”
Hi vaig anar foll d’amor
posant la meva escala a la finestra
però al meu dessota es trencà en dos trossos
i allà s’acabà el besar.
I cada vegada em passa el mateix,
oh, com haig de sofrir!
Mai de la vida estaré content
si no puc rebre aviat un bes.
La meva sort em sembla tan trista,
què he fet jo, pobre infeliç?
Així doncs, qui ho senti, que s’apiadi de mi
i tingui la bondat de fer-me un petó.