Lieder per a qualsevol veu i piano
D 303
An die Geliebte/A l’estimada
Any 1815 – 15 – octubre
Primera publicació 1887
En clau de sol major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Josef Ludwig Stoll (1777-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Fins i tot amb vuit cançons escrites en un sol dia, el 15 d’octubre de 1815 no va ser el dia més atrafegat de la vida compositiva de Schubert ; hi va haver altres dies en què va escriure tantes i, de vegades, dies en què en va escriure encara més. Tot i això, per a un jove de 18 anys, vuit cançons en un sol dia és tot un assoliment, i vuit cançons d’una qualitat tan alta ho són encara més. La raó d’una productivitat tan sorprenent sembla ser el dia en si: era el dia del nom de la dona de qui Schubert estava enamorat, Therese Grob. Schubert , un professor deficient en una època en què els matrimonis només eren legalment permesos si el futur marit podia demostrar la seva capacitat per mantenir una esposa i una família, mai no podria casar-se amb Therese si no triomfava com a compositor. Així, les vuit cançons del 15 d’octubre són testimoni del seu amor per Therese, de la seva luxúria frustrada per Therese i, no casualment, del seu geni musical.
An die Geliebte (A l’estimat, D. 303) és precisament el tipus de cançó que hom podria suposar que Schubert podria compondre en una situació tan circumscrita: apassionada però continguda, casta però plena d’un ardent anhel, sublimada però sublim. Com Labetrank der Liebe, la seva altra adaptació d’un poema de Johann Stoll del mateix dia, An die Geliebte és una senzilla cançó estròfica en dos versos amb un acompanyament de piano apagat que dóna suport a una línia vocal anhelant d’una expressivitat infinita. Tot i que potser no al mateix nivell exquisidament exaltat que Labetrank der Liebe, An die Geliebte continua sent una cançó d’una bellesa encisadora.
James Leonard
An die Geliebte
O daß ich dir vom stillen Auge
In seinem liebevollen Schein,
Die Thräne von der Wange sauge,
Eh’ sie die Erde trinket ein.
Wohl hält sie zögernd auf der Wange,
Und will sich heiß der Treue weihn;
Nun ich sie so im Kuß empfange,
Nun sind auch deine Schmerzen mein.
A l’estimada
Oh, si dels teus plàcids ulls,
en llur esclat ple d’amor,
jo pogués xuclar la llàgrima a la teva galta
abans que se la begués la terra.
Potser hesitant és manté a la galta,
com per, fervent, oferir la fidelitat;
ara la recullo amb una besada,
ara la teva pena és també la meva.