Lieder per a qualsevol veu i piano
D 290
Die frühen Gräber/Les tombes antigues
Any 1815 – 14 – setembre
Primera publicació 1837
En clau de la menor
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Segons qualsevol estàndard, aquesta composició té una melodia bella i inquietant, tenyida de penediment, fins i tot d’angoixa, però mantenint un aplom absolutament apropiat per a algú que ha après les lliçons de consol que només la natura, percebuda a través de la disciplina dels clàssics, pot proporcionar. Tanmateix, és el tipus de cançó que queda fàcilment eclipsada pels seus veïns més extrovertits. El ritme dactílic de la primera part del vers és la quintaessència de Schubert. És una meravella perpètua que en la representació d’alguna cosa tan insubstancial i translúcida com la llum de la lluna, el compositor mai deixi de proporcionar un nou raig d’inspiració, una atmosfera separada de la realitat real, que mai es podria confondre amb les preocupacions assolellades de la vida quotidiana.
Graham Johnson
Die frühen Gräber
Willkommen, o silberner Mond,
Schöner, stiller Gefährt der Nacht!
Du entfliehst? Eile nicht, bleib, Gedankenfreund!
Sehet, er bleibt, das Gewölk wallte nur hin.
Des Mayes Erwachen ist nur
Schöner noch wie die Sommernacht,
Wenn ihm Thau, hell wie Licht, aus der Locke träuft,
Und zu dem Hügel herauf röthlich er kömt.
Ihr Edleren, ach es bewächst
Eure Maale schon ernstes Moos!
O, wie war glücklich ich, als ich noch mit euch
Sahe sich röthen den Tag, schimmern die Nacht.
Les tombes antigues
Benvinguda, oh lluna argentada,
formosa i silent companya de la nit!
Fuges? No tinguis pressa, resta, amiga dels pensaments!
Mireu, ella resta, només era un núvol que passava.
Solament el despertar del mes de maig
és més formós encara que una nit d’estiu,
quan la rosada, resplendent com la llum, degota dels seus rínxols
i per damunt del tossal arriba vermellenc.
Vosaltres, éssers nobles, ai las, recobertes
ja són les vostres tombes amb llòbrega molsa!
Oh, que feliç era jo, quan encara amb vosaltres
veia apuntar el dia i refulgir la nit.