FRANZ PETER SCHUBERT D 289

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 289

Die Sommernacht/La nit d’estiu


Any 1815 – 14 – setembre
Primera publicació 1895
En clau de do major
Indicackó de temps.- Nicht zu langsam (No massa lent)
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724−1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

La versió de Schubert de Die Summernacht (La nit d’estiu) (D. 289) de Friedrich Klopstock és una cançó que canvia de gènere. Així com els tres versos de Klopstock passen d’evocar la nit d’estiu a recordar la tomba de la seva estimada i a la nostàlgia per l’amor i la bellesa que ha perdut, la versió lenta i solemne de Schubert passa melòdicament de l’ària al recitatiu i a la cançó popular. Tot i la seva innovació estructural, Die Summernacht de Schubert continua sent una cançó senzilla i commovedora, la melodia sublim i consoladora de la qual mai s’esvaeix.

James Leonard

Die Sommernacht

Wenn der Schimmer von dem Monde nun herab
In die Wälder sich ergießt, und Gerüche
Mit den Düften von der Linde
In den Kühlungen wehn;

So umschatten mich Gedanken an das Grab
Der Geliebten, und ich seh’ in dem Walde
Nur es dämmern, und es weht mir
Von der Blüthe nicht her.

Ich genoß einst, o ihr Todten, es mit euch!
Wie umwehten uns der Duft und die Kühlung,
Wie verschönt warst von dem Monde,
Du, o schöne Natur!

La nit d’estiu

Quan ara el besllum de la lluna davalla
al boscatge i la flaire
perfumada del til·ler
alena en la fresca;

aleshores, ombrívols pensaments
de la tomba de l’estimat m’envolten
i en el bosc només hi veig el crepuscle,
no m’arriba l’alenada de les flors.

En altre temps ho vaig gaudir amb vosaltres, oh morts!
Com els perfums i la fresca ens ventejaven al voltant,
com embellida per la lluna
restaves, oh formosa natura!

Inclassificable i extemporani, Schubert va ser un creador la producció del qual “tardana” és un autèntic misteri ja que, a la seva manera i des del no-res, va avançar amb propostes que podrien haver estat preses com l’antecedent més consistent del romanticisme per venir, afirmació que, lamentablement, no deixa de ser una autèntica fal·làcia: cap dels seus declarats dels seus declarats. Així de cruel.