FRANZ PETER SCHUBERT D 288

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 288

An Sie/A ella


Any 1815 – 14 – setembre
Primera publicació 1895
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

El descobriment de Klopstock per part de Schubert el setembre de 1815 va desencadenar una petita allau de creativitat. La primera cançó que va adaptar a un text d’aquest poeta va ser l’obra mestra Das Rosenband; en un mes havia compost música en diversos estils diferents per adaptar-se a les diferents veus del poeta. Així doncs, no només tenim cançons d’amor tendres (com An Sie), sinó també una alegre cançó patriòtica (Vaterlandslied), una imitació dels misteris d’Ossian (Selma und Selmar), una grandiosa epopeia religiosa (Dem Unendlichen) i una imponent balada sobre els inicis de la història d’Alemanya (Hermann und Thusnelda).

Graham Johnson

An Sie

Zeit, Verkündigerin der besten Freuden,
Nahe selige Zeit, dich in der Ferne
Auszuforschen, vergoß ich
Trübender Thränen zu viel!

Und doch komst du! O dich, ja Engel senden,
Engel senden dich mir, die Menschen waren,
Gleich mir liebten, nun lieben
Wie ein Unsterblicher liebt.

Auf den Flügeln der Ruh’, in Morgenlüften,
Hell vom Thaue des Tags, der höher lächelt,
Mit dem ewigen Frühling,
Kommst du den Himmel herab.

Denn sie fühlet sich ganz, und gießt Entzückung
In dem Herzen empor die volle Seele,
Wenn sie, daß sie geliebt wird,
Trunken von Liebe, sichs denkt!

A ella

Temps, emissari de les millors joies,
apropa’t temps beatífic, cercant-te
en la llunyania, he vessat
massa llàgrimes tristes!

I tanmateix arribes! Oh, t’envien els àngels,
els àngels que t’envien han estat homes
que com jo, han estimat, i ara estimen
com un immortal estima.

Damunt les ales de la pau, en l’oreig del matí,
resplendent de rosada del dia que somriu allà dalt,
amb la primavera eterna,
davalles del cel.

Car ella se sent íntegra, i l’encís vessa
en el seu cor omplint la seva ànima,
quan, creient-se estimada,
esdevé èbria d’amor

Franz Schubert mai no es va casar.