Partsong per a cors d’homes i piano
D 277
Punschlied/Cançó del ponx
Any 1815 – 8 – 29
Primera publicació 1892
En clau de do major
Indicació de temps.- Feurig (Ardent)
Llibretista.- Friedrich Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 Tenors, Baix i piano
Període Romàntic
Pel títol de les seves cançons de 1815, hom sospita que Schubert va anar a moltes festes aquell any, perquè gairebé una dotzena d’obres vocals de 1815 tracten sobre beure. Hom sospita que el punx era la beguda preferida de Schubert : dues de les seves cançons d’aquell any es titulen Punschlied. La segona d’elles, el Punschlied (Cançó del punx) (D. 277) d’August, posa estròficament un text de Friedrich Schiller lleugerament menys banal i lleugerament més elevat que la majoria de les cançons per beure de Schubert d’aquell any. I, interessantment, el text de Schiller també proporciona una recepta per al punx que Schubert pren com a referència per a la seva composició. Esprémer llimones, afegir sucre, deixar anar aigua degotant i, el pas crucial, abocar l’alcohol, tot troba expressió en la melodia deliberadament delicada de tonalitat major de Schubert . Tot i que no és la més greu de les melodies de Schubert , aquest Punschlied almenys compleix el seu propòsit.
James Leonard
Punschlied
Vier Elemente
Innig gesellt
Bilden das Leben,
Bauen die Welt.
Preßt der Citrone
Saftigen Stern,
Herb ist das Lebens
Innerster Kern.
Jetzt mit des Zuckers
Linderndem Saft
Zähmet die herbe,
Brennende Kraft.
Gießet des Wassers
Sprudelndem Schwall,
Wasser umfänget
Ruhig das All.
Tropfen des Geistes
Gießet hinein,
Leben dem Leben
Gibt er allein.
Eh es verdüftet,
Schöpfet es schnell,
Nur wenn er glühet,
Labet der Quell
Cançó del ponx
Quatre elements,
íntimament units,
formen la vida,
construeixen el món.
Espremeu l’estrella
sucosa de la llimona,
aspre és el pinyol
intern de la vida.
Ara, amb el suc
endolcidor del sucre,
amansiu el seu poder
aspre i picant.
Aboqueu-hi el torrent
borbollejant de l’aigua,
tranquil·lament, l’aigua
ho abraça tot.
Tireu-hi unes gotes
d’esperit de vi a dins,
car ell sol dóna
vida a la vida.
Preneu-lo de pressa
abans que s’esbravi,
només quan crema,
refresca la font.