Lieder per a qualsevol veu i piano
D 274
Tischlerlied/Cançó del fuster
Any 1815
Primera publicació 1850
En clau de do major
Indicació de temps.- Etwas langsam (Una mica lent)
Llibretista.- Desconegut
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La majoria de les 150 cançons de Schubert de l’any 1815 són cançons d’amor. També hi ha un bon nombre de cançons espirituals, diverses cançons heroiques i més d’unes quantes cançons per beure. Però només hi ha un Tischlerlied (Cançó del fuster, D. 274). La peça va ser escrita el 25 d’agost, el mateix dia que es van composar nou peces vocals més, i aquí Schubert va demostrar una actitud apropiadament artesanal envers el seu propi art. Una cançó estròfica robusta en Do major sòlid, el Tischerlied és tan modest com una taula i útil com una cadira. Seria una cançó deliciosa perquè el fuster la cantés mentre treballa i una cançó encantadora perquè la cantés com a anunci de les seves habilitats. I els versos finals de la cançó, “I a tots aquells que em fan una bona comanda / I sempre paguen en efectiu / Estic profundament agraït”, podrien servir com a lema per a tots els artesans, des del fuster fins al compositor.
James Leonard
Tischlerlied
Mein Handwerk geht durch alle Welt,
Und bringt mir manchen Thaler Geld.
Deß bin ich hoch vergnügt.
Den Tischler braucht ein jeder Stand:
Schon wird das Kind durch meine Hand
Im sanften Schlaf gewiegt.
Das Bette zu der Hochzeitnacht
Wird auch durch meinen Fleiß gemacht,
Und künstlich angemahlt.
Ein Geizhals sei auch noch so karg,
Er braucht am Ende einen Sarg,
Und der wird gut bezahlt.
Drum hab’ ich immer frohen Muth,
Und mache meine Arbeit gut,
Es sei Tisch oder Schrank.
Und wer bei mir brav viel bestellt,
Und zahlt mir immer baares Geld,
Dem sag’ ich großen Dank.
Cançó del fuster
El meu ofici fa la volta al món,
I em porta molts talers de diners.
Això em fa molt feliç.
Totes les classes necessiten un fuster:
El nen ja està bressolat per la meva mà
Bressolat en suau somni.
El llit per a la nit de casaments
També està feta per la meva diligència
I pintada amb art.
Per escàs que sigui un avar,
Al final necessita un taüt,
I està ben pagat.
Per això sempre estic alegre,
I faig bé la meva feina,
Sigui taula o armari.
I qui m’encarrega molt
I sempre em paga bé
Li dic moltes gràcies.