Lieder per a qualsevol veu i piano
D 273
Lilla an die Morgenröte/Lilla a la llum vermella de l’alba
Any 1815
Primera publicació 1895
En clau de re major
Indicació de temps.- Etwas geschwind, mit ausdruck -(Una mica ràpid, amb expressió)
Llibretista.-Poeta desconegut
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquest és un dels sis Lieder i tres parts que Schubert va compondre el 25 d’agost de 1815. Malgrat que va néixer en una llitera plena de gom a gom, és una joia de repòs i espaiosa celebració interior; sona com si el compositor tingués tot el temps del món. També sembla el resultat d’una contemplació fresca a les muntanyes, més que no pas d’una creativitat febril (Viena també pot ser extremadament calorosa a l’agost) a la petita casa de la Säulengasse. Schubert utilitza un motiu típic de trompa en lloc de les escales de flauta que podria haver estat suggerides pel text, però la seva contenció àtica en matèria d’elaboració confereix una qualitat estatuària i religiosa (en un sentit pagà) a la música. Lilla sembla tant sacerdotessa com pastora. El sentit espacial de l’eco recorda el Mayrhofer Abschied (D475, Volum 3) on un cor de pelegrins ressona a través de les muntanyes. Demostra que Schubert havia estat fascinat durant molt de temps pel so de la música que ressonava a través de grans espais (les òperes eclesiàstiques de Benjamin Britten mostren una fascinació similar i van assenyalar un canvi en tot el seu estil creatiu a causa d’això) i suggereix que una obra com Der Hirt auf dem Felsen (que havia de ser la declaració definitiva de Schubert sobre el tema de l’eco) havia estat en els seus pensaments durant diversos anys.
Graham Johnson
Lilla an die Morgenröte
Wie schön bist du, du güldne Morgenröte,
Wie feierlich bist du!
Dir jauchzt im festlichen Gesang der Flöte
Der Schäfer dankbar zu.
Dich grüßt des Waldes Chor, melodisch singet
Die Lerch’ und Nachtigall;
Und rings umher vom Feld und Wald erklinget
Der Freude Widerhall.
Lilla a la llum vermella de l’alba
Que bonica ets, albadaurada,
Que festiva ets!
Ets aclamat en el cant de celebració a la flauta
Tocada, en acció de gràcies, pel pastor.
El cor al bosc et saluda, hi ha un cant melodiós
Per l’alosa i el rossinyol,
I al voltant, des dels camps i boscos, s’escolta
L’eco de l’alegria.