Partsong per a cor de dones i piano
D 269
Das Leben/La vida
Any 1815
Primera publicació 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Johann Christoph Wannovius (1753-1814)
Llenguatge.- Alemany
Per a tres veus masculines (o cor femení) SSA i piano
Període Romàntic
La idea que la vida és un somni ha estat perseguint els estudiants de segon any intoxicats des de fa tant de temps com n’hi ha hagut. L’adaptació estròfica de Schubert de 1815 del poema de quatre versos de Christoph Wannovius *Das Leben ist ein Traum* (La vida és un somni) (D. 269) va més enllà per relacionar la idea amb la música a través de la seva partitura específica que per la seva música real. La melodia en si és una melodia senzilla a l’estil Haydn , més conscientment enginyosa que una cançó artística i menys artísticament atractiva que una cançó popular. Però l’adaptació de Schubert de la melodia per a cor femení a tres veus és realment enginyosa. La melodia es presenta com una mena de cànon que flota suaument per sobre del pentagrama, fent que la melodia participi del perfum sonor de l’eternitat. Si bé encara no és del tot un gran Schubert , almenys no és un Schubert de segon any .
James Leonard
Das Leben
Das Leben ist ein Traum,
Man merkt, man fühlt ihn kaum;
Denn schnell, wie Wolken ziehn,
Ist dieser Traum dahin.
Wohl dem, der gut geträumt,
Wohl dem! deß Saat hier keimt,
Zur Erndte für die Zeit
Der Unvergänglichkeit.
Das Leben ist der Blick
Auf einer Zukunft Glück,
Das jeder haben kann,
Der hier es wohlgethan.
Wohl dem! der nach der Nacht
Des Grabes froh erwacht,
Den nicht die Stimme schreckt,
Die aus dem Schlummer weckt.
Wer bey der Arbeit Schluß
Die Rechnung fürchten muß,
Hat wahrlich keinen Blick
Auf einer Zukunft Glück.
La vida
La vida és un somni,
a penes ens n’adonem, ho sentim,
car, de pressa, com passen els núvols,
aquest somni ha marxat.
Feliç qui ha ben somiat,
feliç a qui les llavors han brostat
per a la collita del temps
de l’eternitat.
La vida és el llambrec
d’una benaurança futura
que qualsevol pot tenir
si aquí ha fet el bé.
Feliç qui, després de la nit
de la tomba, es desvetlla joiós,
que no l’atemoreix la veu
que el desperta del seu son.
Aquell que, a la fi dels seus treballs,
ha de témer el compte,
veritablement no tindrà cap llambrec
d’una benaurança futura.