Partsong per a cors d’homes i piano
D 268
Bergknappenlied/Cançó dels minaires
Any 1815
Primera publicació 1872
En clau de re menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Gotthold Friedrich Stäudlin (1758-1796)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor amb dos Tenors i dos Baixos
Període Romàntic
La música s’assembla tant a una marxa de batalla que el text es pot malinterpretar massa fàcilment, com si els homes anessin a la batalla (“in der Schlacht”) en lloc de baixar al pou (“in den Schacht”). Una sola “l” pot marcar la diferència entre l’infern sobre terra o sota terra. Hi va haver tants textos patriòtics escrits en aquest període que hom pot imaginar miners de carbó austríacs (o potser miners de sal de la regió de Salzburg) preparant-se per resistir l’enemic durant les Guerres d’Alliberament contra Napoleó. De fet, la lluita contra l’enemic és simplement la miserable feina de lluitar per extreure carbó o algun tipus de mineral del terra i el compositor fa que els miners s’enfrontin als perills de les profunditats amb una combinació d’esperit militar i fe religiosa que era absolutament típica de les cançons de guerra de l’època.
Bergknappenlied
Hinab, ihr Brüder! in den Schacht!
Hinab mit frohem Mut!
Es ist ein Gott, der für uns wacht,
Ein Vater groß und gut!
Stimmt an den hellen Saitenklang
Zu ehren unsern Gott!
Beginnt den frohen Lobgesang
Dem Retter in der Not!
Wer seiner Huld und Macht vertraut,
Der, Brüder! zittert nicht
Vor der Gefahr, dem Tode schaut
Er mutig ins Gesicht!
Ist unter uns ein feiger Knapp,
Der nicht vertraut auf ihn;
Der steige nicht mit uns hinab –
Werf’ Hark’ und Fäustel hin!
Doch nein, voll Mutes fahren schon
Wir bei der Lampe Schein
Mit jubelvollem Lautenton
In unsre Gruben ein.
Wohlan! Seid emsig im Beruf,
Wenn Freud und Hoffnung winkt,
Wann Goldstuff hier, dort Silberstuff
Euch hell entgegenblinkt!
Steigt immer tiefer, sonder Graun!
Agafa tiefer a den Schacht!
Auf! Wollt ihr reiche Stuffen haun;
Així que grabt und haut mit Macht!
Ermüdet nicht! Sie kommt fürwahr,
Die Stunde, die uns lohnt!
Den Schweiß, den Mut in der Gefahr
Mit goldner Beute lohnt.
Er aber, der für uns gewacht
Und Unglük abgewandt –
Er führt uns wieder aus dem Schacht
Mit väterlicher Hand!
Und ob die Erd erbebt und kracht,
Und stürzt auf uns herab –
Vergrüb uns tief in Schutt und Nacht
Und würde unser Grab!
Sei’s, Brüder, nimmer zagen wir!
Wir segnen unser Los!
Wir sterben im Beruf, und dir,
O Muttererd, im Schoß!
Cançó dels minaires
Baixem germans a la mina!
Baixem amb ànim joiós!
Hi ha un Déu que vetlla per nosaltres,
un Pare gran i bondadós!
Feu sonar la nota brillant a les cordes
Per honrar el nostre Déu!
Comenceu l’alegre cant de lloança
Al nostre alliberador en les emergències!
Qui confia en la seva gràcia i poder,
germans, no tremolarà
davant del perill, sinó que mirarà la mort
amb valentia a la cara!
Si entre nosaltres hi ha un miner covard
que no confia en Ell,
que no baixi amb nosaltres,
que llenci el pic i el martell!
Però no, viatjarem plens de coratge
seguint la llum del llum.
Amb una nota festiva a la guitarra
baixarem al pou.
Va, va! Preneu-vos seriosament la vostra vocació,
quan l’alegria i l’esperança us cridin,
quan una veta d’or aquí, una veta de plata allà,
brillin amb força a les vostres cares!
Continua pujant, més avall, sense por!
Cava més endins al pou!
Amunt! Si vols excavar coses riques,
has d’excavar i cavar amb força!
No et rendeixis! Definitivament arriba,
l’hora que tot valdrà la pena!
La suor, el coratge davant el perill,
es pagaran amb un botí daurat.
Però Ell, qui vetlla per nosaltres
i ens protegeix dels accidents,
ens conduirà de nou fora de la mina
amb mà paternal!
I fins i tot si la Terra tremola i es trenca
i s’esfondra sobre nostre,
ens enterrarà profundament entre runes i nit
i esdevindrà la nostra tomba!
Vinga, germans, mai dubtarem!
Beneïm la nostra sort!
Morirem en la nostra vocació, i en tu,
oh mare Terra, en el teu ventre!