FRANZ PETER SCHUBERT D 267

Partsong per a cors d’homes i piano

D 267

Trinklied/Brindis


Any 1815
Primera publicació 1872
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Feurig (Ardent)
Llibretista.- Anònim
Llenguatge.- Alemany
Per a cor d’homes TTBB i piano
Període Romàntic

El text promet felicitat i confort a qualsevol persona carregada de preocupacions que vingui a aquesta reunió.

Que bé, i durant quant de temps, aquestes paraules han complert la seva promesa als schubertians de tot arreu! La vida sota Metternich era incòmoda en termes espirituals i la música de Schubert devia semblar un refugi de cordura i bondat. Sense llibertat de paraula i pensament, i sense el benefici del llum de gas, i molt menys de la llum elèctrica, els ciutadans musicals de Viena no semblen haver passat per alt la il·luminació i la resplendor. Com envegem aquells primers schubertians la seva capacitat de simplement haver travessat una porta i haver vist les estrenes d’innombrables peces musicals que enriqueixien la vida, creades en molts casos específicament per al seu gaudi. Aquella afortunada banda, sense saber que només gràcies a Schubert molts dels seus noms aconseguirien la immortalitat, van ser testimonis, i a més a més, participants, d’una combinació miraculosa de creativitat i sociabilitat que no té paral·lel en la història de la música.

Graham Johnson

Trinklied

Auf! Jeder sey
Nun froh und sorgenfrey!
Ist noch Jemand, der mit Gram
Schwer im Herzen zu uns kam;
Auf, auf er sey
Nun froh und sorgenfrey!

Brindis

Amunt! Que ara tothom estigui content
i lliure de maldecaps!
Si algú ha vingut amb pena
i un cor afeixugat,
amunt, amunt, que ara
estigui content i lliure de maldecaps!

Admirat en un cercle molt restringit, la revaloració del compositor es va dur a terme a partir de la seva mort: obres inèdites o que només s’havien interpretat en el marc familiar van començar a ser conegudes i publicades, i defensades per músics com Robert Schumann o Felix Mendelssohn . És, sobretot, el cas de la seva producció instrumental madura, de les últimes sonates per a piano, els quartets de corda i les dues darreres simfonies, al nivell de les quals només són equiparables les de Beethoven.