Lieder per a qualsevol veu i piano
D 260 Op. posth. 115 Nº 2
Wonne der Wehmut/Goig de la melangia
Any 1815
Primera publicació 1829
En clau de do major
Indicació de temps.- Etwas gerschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La majoria de cantants prefereixen l’ambientació d’aquest poema de Beethoven, que sens dubte és eloqüent però també una mica “escenogràfica”, com diu Einstein. Aquí no hi ha cap rastre d’autocomplaença, i hi ha una urgència que dóna una inclinació completament diferent al poema. La cançó de Schubert dura menys d’un minut, però una sola línia corba del pinzell del compositor crea una vulnerabilitat ferida. Sona una forta nota d’experiència personal; fins i tot el 1815 Schubert coneixia alguna cosa sobre l’amor no correspost. Hi ha una marcada similitud entre aquesta cançó i les idees musicals del segon moviment de la sonata per a piano inacabada de Schubert coneguda com a “Relique” (D 840). Al compositor també li va agradar prou la cançó com per utilitzar-ne l’essència dotze anys més tard com a part de la seva última òpera, i mai acabada, Der Graf von Gleichen.
Graham Johnson
Wonne der Wehmut
Trocknet nicht, trocknet nicht,
Tränen der ewigen Liebe!
Ach, nur dem halbgetrockneten Auge
Wie öde, wie tot die Welt ihm erscheint!
Trocknet nicht, trocknet nicht,
Tränen unglücklicher Liebe!
Goig de la melangia
No us assequeu, no us assequeu,
llàgrimes de l’amor etern!
Ai! Com, a uns ulls mig secs,
El món sembla desolat i mort!
No us assequeu, no us assequeu,
Llàgrimes de l’amor dissortat!