Lieder per a qualsevol veu i piano
D 255
Der Rattenfänger/El atrapa rates
Any 1815
Primera publicació 1850
En clau de sol major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Goethe va llegir sobre la llegenda del flautista d’Hamelín a la Historischer Chronic de Gottfried de 1642. La història sembla tenir les seves arrels en la Croada dels Nens de 1212, quan 40.000 nens alemanys van partir pels Alps cap a Itàlia. Tot i que el Papa els va ordenar que tornessin a casa, molts d’aquests nens no van ser mai més vistos pels seus pares i alguns van ser venuts com a esclaus. La llegenda explica que Hamelin, a Westfàlia, estava infestat de rates el 1284. Un flautista amb roba multicolor va oferir eliminar la ciutat de plagues per una suma acordada pels habitants del poble. Va complir la seva part del tracte, però quan no va rebre cap pagament, va conduir tots els nens a una cova de muntanya –per no ser mai més vists segons una versió–, i a Transsilvània per fundar una colònia alemanya segons una altra. La història va aparèixer per primera vegada a Anglaterra a Familiar Letters (1645-1655) de James Howell, que probablement va ser la font del famós poema de Browning sobre el tema. El deute de Goethe amb la llegenda és oblic, una reelaboració de la història de la mateixa manera que el seu Ganimedes dóna una nova glossa al mite grec. És notable, per exemple, que el caçador de rates de Goethe no és un flautista, sinó un intèrpret d’un instrument de corda, probablement un llaüt. La història no es narra completament (com a Browning); el poeta presenta el personatge com si ignorés la seqüela; això només és possible perquè, com presumeix el caçador de rates, ens és ben conegut, “wohlbekannte” i notori. L’habilitat del joglar amb rates i nens és familiar, però Goethe no pot resistir una tercera estrofa que també el converteix en un assassin de dones.
Der Rattenfänger
Ich bin der euch wohlbekannte Sänger
Der vielgereiste Rattenfänger
Den diese altberühmte Stadt
Gewiss besonders nötig hat
Und wären’s Ratten noch so viele
Und wären Wiesel mit im Spiele
Von allen säubr’ ich diesen Ort
Sie müssen miteinander fort
Dann ist der gutgelaunte Sänger
Mitunter auch ein Kinderfänger
Der selbst die wildesten bezwingt
Wenn er die goldnen Märchen singt
Und wären Knaben noch so trutzig
Und wären Mädchen noch so stutzig
In meine Saiten greif ich ein
Sie müssen alle hinterdrein
Dann ist der vielgewandte Sänger
Gelegentlich ein Mädchenfänger
In keinem Städtchen langt er an
Wo er’s nicht mancher angetan
Und wären Mädchen noch so blöde
Und wären Weiber noch so spröde
Doch allen wird so liebebang
Bei Zaubersaiten und Gesang
Sie müssen miteinander fort
Sie müssen alle hinterdrein
Bei Zaubersaiten und Gesang
El atrapa rates
Soc aquell cantant conegut,
El capturador de rates molt viatjat,
Que aquesta ciutat fa molt de temps
Necessita especialment, sens dubte.
I per moltes rates que hi hagués,
I fins i tot si hi hagués mostres,
Ho netejaria tot d’aquest lloc,
S’han d’anar, tots junts.
A més de ser un cantant feliç,
També és un captador de nens al mateix temps,
Que fins i tot pot dominar el més salvatge d’ells si canta contes daurats.
I per més desafiants que siguin els nois,
I per més sospitosos que siguin les noies els agafo a les meves cordes,
Tots han de venir un darrere l’altre.
A més, aquesta cantant molt hàbil també és
Ocasionalment una captadora de noies;
No hi ha cap ciutat on hagi aparegut
Sense apel·lar a uns quants.
I per ximples que siguin les noies,
I per molt reticents que siguin les dones casades,
Totes es tornen tan enamorades
Quan escolten les cordes i el cant màgics.