FRANZ PETER SCHUBERT D 248

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 248 Op. posth. 118 Nº4

Lob des Tokayers/Elogi del vi de Tokay


Any 1815
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Nicht zu geschwind, doch lebhaft (No massa ràpid, però animat)
Llibretista.- Gabriele von Baumberg (1768-1839)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Lob des Tokayers

O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!
Du stimmest meine Leyer
Zu seltnen Raimerey’n.
Mit lang’ entbehrter Wonne
Und neu erwachtem Scherz
Erwärmst du, gleich der Sonne,
Mein halb erstorbnes Herz:
Du stimmest meine Leyer
Zu seltnen Reimerey’n
O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!

O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!
Du gießest Kraft und Feuer
Durch Mark und durch Gebein.
Ich fühle neues Leben
Durch meine Adern sprühn,
Und deine Nektarreben
In meinem Busen glühn.
Du gießest Kraft und Feuer
Durch Mark und durch Gebein,
O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!

O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!
Dir soll, als Gramzerstreuer,
Dieß Lied geweihet seyn!
In Schwermuthsvollen Launen
Beflügelst du das Blut;
Bey Blonden und bey Braunen
Giebst du dem Blödsinn Muth.
Dir soll, als Gramzerstreuer,
Dies Lied geweihet seyn,
O köstlicher Tokayer!
O königlicher Wein!

Elogi del vi de Tokay                                         

El consum del vi a l'edat mitjana - Museu d'Arqueologia de Catalunya - Seu Olèrdola

Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!
Tu afines la meva lira per fer insòlites rimes.
Mancat de goig per tant de temps
I amb una jocositat de nou desvetllada,
Escalfes, com el sol, el meu cor mig mort:
Tu afines la meva lira per fer insòlites rimes.
Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!

Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!
Tu aboques força i foc a la medul·la i als ossos.
Sento una nova vida espurnejar a les meves venes,
I el nèctar de les teves vinyes abrusar al meu pit.
Tu aboques força i foc a la medul·la i als ossos.
Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!

Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!
A tu que dissipes les penes
T’hem de dedicar aquesta cançó!
En els períodes de melangia
Dones ales a la nostra sang, a les rosses i a les morenes,
Els dones coratge per ruquejar.
A tu que dissipes les penes t’hem de dedicar aquesta cançó!
Oh, deliciós Tokay! Oh, rei dels vins!

El 1818, Schubert, que no només havia trobat un públic benvingut per a la seva música, sinó que s’havia cansat d’ensenyar, va deixar l’educació per dedicar-se a la música a temps complet. La seva decisió va ser provocada en part per la primera interpretació pública d’una de les seves obres, l'”Obertura italiana en do major”, l’1 de març de 1818 a Viena.