FRANZ PETER SCHUBERT D 236

Partsong per a cor mixt i piano

D 236

Das Abendrot/La vermellor del capvespre


Any 1815 – 20 juliol
Primera publicació 1892
En clau de la major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Ludwig Gotthard Theobul  Kosegarten (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a tres veus (SSB) i piano
Període Romàntic

La breu composició coral de Schubert de Das Abendroth (Posta de sol) (D. 236) de Ludwig Kosegarten per a tres veus és una evocació ideal de la glòria sobrenatural d’aquell moment. Una cançó estròfica de quatre línies en la major lent per a tres veus etèries més un piano ombrívol que sembla existir només per duplicar les línies vocals, Das Abendroth només dura el temps que triga el sol a pondre’s sota l’horitzó. Composta el 25 de juliol de 1815, juntament amb les seves composicions de Die Mondnacht (La nit de lluna) i Abends unter den Linde (Vespre sota els til·lers) de Kosegarten , hom podria suposar que les tres cançons van ser escrites de nit.

James Leonard

Das Abendrot

Der Abend blüht!
Der Westen glüht!
Wo bist du holdes Licht entglommen?
Aus welchem Stern herabgeschwommen?

Wie sieht so hehr
Das düstre Meer!
Die Welle tanzt des Glanzes trunken,
Und sprüht lusttaumelnd Feuerfunken.

Viel schöner blüht
Viel wärmer glüht
Die blasse Rose ihrer Wangen,
Und weckt inbrünstiges Verlangen.

Bewunderung
Und Huldigung
Heischt nur das Schön, das ewig lebet,
Weil Huld und Heiligkeit es hebet.

La vermellor del capvespre

El capvespre floreix!
Vermelleja a ponent!
Tu, llum encisadora, on t’has abrusat?
De quin estel has davallat?

Que sublim sembla
el mar ombrívol!
Les onades dansen èbries de lluïssor
i, amb vertiginós delit, espurnegen guspires de foc.

Més formoses floreixen
i més càlides vermellegen
les galtes de la rosa esblaimada,
i desperten un fervent desig.

Admiració
i homenatge
demana només la bellesa, que viu eternament,
car ella realça la gràcia i la santedat.

Cellini va ser un important artista homosexual del Renaixement, que, segons el seu diari, feia servir el terme “galls dindi reials joves” per referir-se a bells nois que vestien de manera exòtica o efeminada.