Lieder per a qualsevol veu i piano
D 235
Abends unter der Linde/Capvespre sota el til·ler
Any 1815
En clau de fa major
Indicació de temps.- … fa major
Llibretista.- Ludwig Gotthard Kosegarten o Theobul (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Abends unter der Linde
Woher, o namenloses Sehnen,
Das den beklemmten Busen presst?
Woher, ihr bittersüßen Tränen,
Die ihr das Auge dämmernd nässt?
Oh Abendrot, o Mondenblitz,
Flimmt blasser um den Lindensitz!
Es säuselt in dem Laub der Linde;
Es flüstert im Akazienstrauch.
Mir schmeichelt süß, mir schmeichelt linde
Des grauen Abends lauer Hauch.
Es spricht um mich, wie Geistergruß;
Es weht mich an, wie Engelkuss.
Es glänzt, es glänzt im Nachtgefilde,
Der Linde grauer Scheitel bebt –
Verklärte himmlische Gebilde,
Seid ihr es, die ihr mich umschwebt?
Ich fühle eures Atems Kuss,
oh Julie, oh Emilius!
Bleibt Sel’ge, bleibt in eurem Eden,
Des Lebens Hauch bläst schwer und schwül
Durch stumme leichenvolle Öden.
Elysium ist mild und kühl,
Elysium ist wonnevoll –
Fahrt wohl, ihr Trauten, fahret wohl!
Capvespre sota el til·ler
D’on ets, anhel sense nom,
Que peses sobre el meu pit oprimit?
D’on sou, llàgrimes agredolces,
Que em fan aigua els ulls esvaïts?
Oh posta de sol, oh llum de lluna,
Brilla amb menys intensitat al voltant del seient del til·ler!
Hi ha cruixents al fullatge de la tiller;
Hi ha xiuxiueigs a l’acàcia.
Em tracta dolçament i suaument
Per la suau brisa del vespre gris.
Els sons que m’envolten són com la salutació d’un esperit;
El moviment al meu voltant és com el petó d’un àngel.
Hi ha resplendor, hi ha resplendor al regne de la nit,
La punta grisa del til·ler s’inclina –
Imatges transfigurades, celestials,
Ets tu qui sures al meu voltant?
Puc sentir el petó de la teva respiració,
Oh Julie, oh Emilius!
Quedeu-vos, beneïts, quedeu-vos al vostre Edén!
L’alè de vida bufa fortament i opressiu
A través del desert silenciós ple de cadàvers.
Elysium és suau i fresc.
Elysium està ple de felicitat:
Adéu, amics, adéu!