Lieder per a qualsevol veu i piano
D 224
Wandrers Nachllied/ Cançó nocturna del caminant
Any 1815- 5 juliol
Primera publicació 1821
En clau de sol bemoll major
Indicació de temps.- Langsam, mit Ausdruck (A poc a poc, amb expressió)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Joh. Ladisl. Pyrker von Felsö-Eör
Schubert va posar aquest poema en escena el mateix dia que Der Fischer i Erster Verlust. És descoratjador que després d’escriure Wanderers Nachtlied no es felicités i no es prengués la resta del dia lliure. La majoria dels compositors han passat tota la vida intentant en va aconseguir aquesta concentració en la seva música, ja que aquesta cançó és en tots els sentits una destil·lació, l’essència mateixa del Lied.
El poema va ser escrit al començament de l’estada de Goethe a Weimar (on hi romandria la major part de la seva vida), i en les primeres etapes de la seva relació amb l’aristòcrata Charlotte von Stein, que ajudaria el jove fogoso a convertir-se en cortesà i estadista. Va ser Charlotte (la dedicatòria d’aquest poema) qui va fer adonar Goethe que una vida de Sturm und Drang era una perspectiva ridícula; un home que havia estat sempre en moviment ara necessitava establir-se. Amb un geni infal·lible, el jove Schubert de 1815 ha reflectit en la música la gravetat clàssica de les paraules, i repetint els dos últims versos ha afegit ardor musical a la súplica del poema sense pertorbar-ne l’equilibri essencial.
Wandrers Nachllied
Der du von dem Himmel bist,
Alles Leid und Schmerzen stillst,
Den, der doppelt elend ist,
Doppelt mit Erquickung füllest,
Ach! ich bin des Treibens müde!
Was soll all der Schmerz und Lust?
Süßer Friede,
Komm, ach komm in meine Brust!
Cançó nocturna del caminant
Tu que vens del cel
I alleuges tota agonia i dolor,
Pels que pateixen doblement
Els omples de doble delit.
Oh, estic cansat d’anar i venir!
Quin sentit té tot el dolor i el plaer?
Dolça pau,
Vine, oh entra al meu pit!