Lieder per a qualsevol veu i piano
D 215
Jagers Abendlied/La cançó de la tarda del caçador
Any 1815
Primera publicació 1906
En clau de fa major
Indicació de temps.- Sehr langsam – (Molt lent)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Igual que Schäfers Klagelied, Schubert tracta això com un poema de la vida rural, una finestra a les emocions dels treballadors, les obligacions dels quals els porten lluny dels seus estimats. Goethe va escriure aquest poema poc després de separar-se de Lili Schönemann i quan Charlotte von Stein ja començava a tenir un paper central a la seva vida. El caçador en aquest cas és el mateix poeta, potser es va autoproclamar aquest paper a causa de les diverses gestes campestres en què s’esperava que participés amb el seu nou amic, el duc de Weimar. Com ha escrit Nicholas Boyle: “A Jägers Abendlied, els records de Lili Schönemann es barregen incerts amb pensaments de la distant Charlotte, de manera que la pròpia identitat del poeta inquiet sembla perdre la seva fixesa”.
Schubert ha captat d’alguna manera aquesta incertesa, les emocions nebuloses flotants d’una ànima perduda temporalment, en la primera versió de la cançó, que no va aparèixer a temps per ser publicada a la Gesamtausgabe i que només s’ha fet àmpliament disponible relativament recentment a la Neue Schubert Ausgabe. La idea de la imatge de l’estimat flotant sembla suggerir immediatament al compositor les melodies llargues del bel canto (aquesta versió és una indicació de la força amb què Salieri ha transmès el sentit de l’estil italià al seu alumne). La música és profètica de Blondel zu Marien de 1818, en què la mateixa idea d’un estimat distant i màgic evoca una ària ornamentada plena de melisma i ornamentació. L’acompanyament és de suport més que no pas atmosfèric: els acords arpegiats a l’obertura cedeixen lloc a tresillots fluids una mica anònims. Com és apropiat per a una ària d’aquest gènere, és la melodia i l’harmonia (hi ha una modulació aventurera a La bemoll des de la tonalitat inicial de Fa a “ach mein schnell verrauschend Bild”) les que porten la cançó.
Jagers Abendlied
Im Felde schleich’ ich still und wild,
Gespannt mein Feuerrohr.
Da schwebt so licht dein liebes Bild
Dein süßes Bild mir vor.
Du wandelst jetzt wohl still und mild
Durch Feld und liebes Thal,
Und ach mein schnell verrauschend Bild
Stellt sich dir’s nicht einmal?
Des Menschen, der die Welt durchstreift
Voll Unmuth und Verdruß,
Nach Osten und nach Westen schweift,
Weil er dich lassen muß.
Mir ist es, denk’ ich nur an dich,
Als in den Mond zu sehn;
Ein stiller Friede kommt auf mich,
Weiß nicht wie mir geschehn.
La cançó de la tarda del caçador
Al camp m’arrossec tranquil i salvatge,
Em va posar la pipa de foc.
La teva estimada imatge flota allà tan brillant
La teva dolça imatge davant meu.
Probablement esteu caminant tranquil i suaument ara
Per camp i estimada vall,
I la meva imatge que desapareix ràpidament
No t’ho passa ni pel cap?
De la persona que recorre el món
Plena de disgust i molèstia,
A l’est i a l’oest vaga,
Perquè t’ha de deixar anar.
Soc jo, quan només penso en tu,
Que mirar la lluna;
Una pau tranquil·la ve sobre mi,
No sé què em va passar.